Llistat de punts

Quan percebis els aplaudiments del triomf, que et sonin també a les orelles les rialles que vas provocar amb els teus fracassos.

No vulguis ser com aquell penell daurat del gran edifici: per més que brilli i per amunt que sigui, no compta gens per a la solidesa de l’obra.

—Tant de bo que siguis com un vell carreu ocult en els fonaments, sota terra, on no et vegi ningú: per tu no s’ensorrarà la casa.

No t’oblidis que ets... el dipòsit de les escombraries. —Per això, si per cas el Jardiner diví t’agafa, i et frega i et neteja... i t’omple de magnífiques flors..., ni l’aroma ni el color, que embelleixen la teva lletjor, no t’han de posar orgullós.

—Humilia’t: ¿no saps que ets el trasto de les deixalles?

Si et coneguessis, t’ompliries de goig amb el menyspreu, i et ploraria el cor davant l’exaltació i la lloança.

Si calles aconseguiràs més eficàcia en les teves empreses d’apòstol —¡a quants no se’ls en va «la força» per la boca!— i t’estalviaràs molts perills de vanaglòria.

¡Sempre l’espectacle! —Em demanes fotografies, gràfics, estadístiques.

—No t’envio aquest material, perquè —em sembla molt respectable l’opinió contrària— després em pensaria que treballo per enfilar-me a la terra..., i allà on vull enfilar-me és al cel.

Deo omnis gloria. —A Déu tota la glòria. —És una confessió categòrica del nostre no-res. Ell, Jesús, ho és tot. Nosaltres, sense Ell, no valem res: res.

La nostra vanaglòria seria això: glòria vana; seria un robatori sacríleg; el «jo» no ha d’aparèixer enlloc.

Sense mi no podeu fer res, ha dit el Senyor. —I ho ha dit, perquè tu i jo no ens atribuïm èxits que són seus. —Sine me, nihil!...

¿Com goses fer servir aquesta espurna de l’enteniment diví, que és la teva raó, en una altra cosa que no sigui donar glòria al teu Senyor?

Si la vida no tingués com a fi donar glòria a Déu, seria menyspreable, més encara: abominable.

Dona «tota» la glòria a Déu. —«Esprem» amb la teva voluntat, ajudat per la gràcia, cadascuna de les teves accions, a fi que no hi quedi res que faci olor d’humana supèrbia, de complaença en el teu «jo».

No expliquis fets del «teu» apostolat tret que sigui per a profit del proïsme.