Llistat de punts

Busques la companyia d’amics que amb la conversa i l’afecte, amb el tracte, et fan més passable l’exili d’aquest món..., tot i que els amics a vegades traeixen. —No ho trobo malament.

Però... ¿com és que no sovinteges cada dia amb més intensitat la companyia, la conversa amb el Gran Amic, que no traeix mai?

M’has escrit: «Pregar és parlar amb Déu. Però, ¿de què?». —¿De què? D’Ell, de tu: alegries, tristeses, èxits i fracassos, ambicions nobles, preocupacions diàries..., ¡febleses!: i accions de gràcies i peticions: i Amor i desgreuge.

En dues paraules: conèixer-lo i conèixer-te: ¡«tractar-se»!

Un amic és un tresor. —Doncs... ¡un Amic!..., que on hi ha el teu tresor, hi ha també el teu cor.

Jesús és el teu amic. —L’Amic. —Amb cor de carn, com el teu. —Amb ulls de mirada amabilíssima, que van plorar per Llàtzer... I tant com a Llàtzer, t’estima a tu.

Digues-li, a... aquell, que necessito cinquanta homes que estimin Jesucrist sobre totes les coses.