Llistat de punts

Sents que et defalleix el cor i busques on agafar-te a la terra. —Bé; però vigila que el suport que has pres per no caure no es converteixi en un pes mort que t’arrossegui, en una cadena que t’esclavitzi.

Digues, digues: això... ¿és una amistat o és una cadena?

Et desfàs en tendresa. —I et dic: caritat amb els altres, sí: sempre. —Però —escolta’m bé, ànima d’apòstol—, és de Crist, i només per a Ell, aquell altre sentiment que el mateix Senyor t’ha posat al pit. —A més... ¿no és veritat que en descórrer alguna balda del teu cor —set, en necessites— més d’un cop ha restat davant el teu horitzó sobrenatural el nuvolet del dubte...?, i et preguntes, turmentat tot i la teva puresa d’intenció: ¿no n’hauré fet un gra massa, en les meves manifestacions exteriors d’afecte?

No tinguis enemics. —Has de tenir només amics: amics... de la dreta —si t’han fet bé o te’n volien fer— i... de l’esquerra —si t’han perjudicat o han intentat perjudicar-te.