Llistat de punts

Si sents impulsos de ser cabdill, la teva aspiració serà: amb els teus germans, l’últim; amb els altres, el primer.

Que ets... ningú. —Que n’hi ha que han alçat i alcen ara meravelles d’organització, de premsa, de propaganda. —¿Que tenen tots els mitjans, quan tu no en tens cap?... Bé: recorda’t d’Ignasi:

Ignorant, entre els doctors d’Alcalà. —Pobre, pobríssim, entre els estudiants de París. —Perseguit, calumniat...

És el camí: estima i creu i ¡pateix!: el teu Amor i la teva Fe i la teva Creu són els mitjans infal·libles per posar en pràctica i per eternitzar les ànsies d’apostolat que duus dins el cor.

No em siguis... ximple: és cert que fas el paper —tirant llarg— d’un petit caragol en aquesta gran empresa de Crist.

Però, ¿no saps el que implica que el caragol no colli prou o surti de lloc?: que s’afluixaran les peces més grans o bé cauran oscades les rodes.

S’haurà entrebancat el treball. —Potser s’inutilitzarà tota la maquinària.

¡Quina gran cosa és ser un petit caragol!

¿Hi ha cap bogeria més gran que escampar el blat daurat damunt la terra perquè es podreixi? —Sense aquesta generosa bogeria no hi hauria collita.

Fill: ¿com anem de generositat?

Mira: els apòstols, amb totes les seves misèries patents i innegables, eren sincers, senzills..., transparents.

Tu també en tens, de misèries patents i innegables. —Tant de bo que no et falti senzillesa.

No t’adormis sobre els llorers. —Si, humanament parlant, aquesta posició és incòmoda i poc gallarda, ¿què passarà quan els llorers —com ara— no siguin teus, sinó de Déu?

El menyspreu i la persecució són beneïdes proves de la predilecció divina, però no hi ha prova i senyal de predilecció més bonica que aquesta: passar ocults.