Llistat de punts

No et domines, no ets mortificat, perquè estàs ple de supèrbia. —¿Que duus una vida penitent? No oblidis que la supèrbia és compatible amb la penitència... —Més raons: la teva pena, després de la caiguda, després de les teves faltes de generositat, ¿és penediment o és enrabiada de veure’t tan petit i sense forces? —¡Que lluny estàs de Jesús, si no ets humil..., per més que les teves deixuplines floreixin cada dia roses noves!

«Allò que dec a Déu, pel fet de ser cristià: la meva falta de correspondència, davant d’aquest deute, m’ha fet plorar de dolor: de dolor d’Amor. Mea culpa!». —Ja és bo que vagis reconeixent els teus deutes: però no oblidis com es paguen: amb llàgrimes... i amb obres.

Acaba sempre l’examen amb un acte d’Amor —dolor d’Amor—: per tu, per tots els pecats dels homes... —I considera la cura paternal de Déu, que et va remoure els obstacles perquè no ensopeguessis.

¡Quina pena que em fas mentre no sentis dolor dels teus pecats venials! —Perquè, fins llavors, no començaràs a tenir una veritable vida interior.

Dolor d’Amor. —Perquè Ell és bo. Perquè és el teu Amic, que va donar per tu la seva Vida. —Perquè tot el que tens de bo és seu. —Perquè l’has ofès tant... Perquè t’ha perdonat... ¡Ell!..., ¡¡a tu!!

—Plora, fill meu, de dolor d’Amor.

No oblidis que el Dolor és la pedra de toc de l’Amor.

La nostra voluntat, amb la gràcia, és omnipotent davant de Déu. —Així, a la vista de tantes ofenses al Senyor, si diem a Jesús amb voluntat eficaç, per exemple anant en tramvia: «Déu meu, voldria fer tants actes d’amor i de desgreuge com les voltes que fa cada roda d’aquest cotxe», en aquell mateix instant davant de Jesús realment l’hem estimat i desagreujat d’acord amb el nostre desig.

Aquesta «bajanada» no desdiu de la infància espiritual: és el diàleg etern entre el nen innocent i el pare sonat pel seu fill:

—¿Quant m’estimes? ¡Digues-ho! —I el menut sil·labeja: ¡Mi-li-ons i mi-li-ons!