Llistat de punts

Demana al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant, i a la teva Mare, que et facin conèixer-te i plorar per aquest munt de coses brutes que han passat per tu, deixant —ai!— tant de pòsit… —I alhora, sense voler apartar-te d'aquesta consideració, digues-li: dóna'm, Jesús, un Amor com a foguera de purificació, on la meva pobra carn, el meu pobre cor, la meva pobra ànima, el meu pobre cos es consumeixin, netejant-se de totes les misèries terrenals… I, ja buit del tot el meu jo, omple'l de Tu: que no m'aferri a res d'ací baix; que em sostingui sempre l'Amor.

Una bona manera de fer examen de consciència:

—¿He rebut en aquest dia, com a expiació, les contradiccions vingudes de la mà de Déu?; ¿les que m'han proporcionat, amb el seu caràcter, els meus companys?; les de la meva pròpia misèria?

—¿He sabut oferir al Senyor, com a expiació, el mateix dolor, que sento, d'haver-lo ofès, tantes vegades!?; ¿li he ofert la vergonya dels meus rubors interiors i humiliacions, en considerar que avanço tan poc en el camí de les virtuts?

Per la meva misèria, em planyia jo a un amic que sembla com si Jesús vagi de pas… i que em deixi sol.

—A l'instant vaig reaccionar amb dolor, ple de confiança: no és pas així, Amor meu: sóc jo qui, sens dubte, s'apartà de Tu: mai més!

Adreça't a la Mare de Déu, i demana-li que et faci el regal —prova del seu afecte per tu— de la contrició, de la compunció pels teus pecats, i pels pecats de tots els homes i dones de tots els temps, amb dolor d'Amor.

I, amb aquesta disposició, gosa afegir: Mare, Vida, Esperança meva, porta'm de la teva mà…, i si ara hi ha en mi alguna cosa que desagradi al meu Pare-Déu, concedeix-me que la vegi i que, entre tots dos, l'arrenquem.

Continua sense por: ¡Oh clementíssima, oh piadosa, oh dolça Verge Santa Maria!, prega per mi, perquè, complint la Voluntat amabilíssima del teu Fill, sigui digne d'assolir i gaudir les promeses de Nostre Senyor Jesús.

Escrius, i copio: «Domine, tu scis, quia amo te! —Senyor, Tu saps que t'estimo!: quantes vegades, Jesús, repeteixo i torno a repetir, com una lletania agredolça, aquestes paraules del teu Cefas: perquè sé que t'estimo, però, estic tan poc segur de mi!, que no goso dir-t'ho clar. ¡Hi ha tantes negacions en la meva vida perversa! Tu scis, Domine! —Tu saps que t'estimo! —Que les meves obres, Jesús, mai no desdiguin aquests impulsos del meu cor».

—Insisteix en aquesta oració teva, que Ell certament l'oirà.

Repeteix confiadament: Senyor, ¡si les meves llàgrimes haguessin estat contrició!…

—Demana-li amb humilitat que et concedeixi el dolor que desitges.

¡Tan a prop de Crist, tants anys, i… tan pecador!

—La intimitat de Jesús amb tu, no et fa plorar?

Estic segur que Ell va acollir la teva súplica humil i encesa: Oh, Déu meu!, no em fa res el «què diran»: perdó, per la meva vida infame: que jo sigui sant!… Però només per a Tu.

¿Què t'he fet, Jesús, perquè així m'estimis? Ofendre't… i amar-te.

—Amar-te: a això es reduirà ara la meva vida.

Dolgut de tanta caiguda, d'ara endavant —amb l'ajuda de Déu— m'estaré sempre a la Creu.

Quina raó més bona la d'aquell sacerdot, quan predicava així: «Jesús m'ha perdonat tota la multitud dels meus pecats —quanta generositat!— a pesar de la meva ingratitud. I, si a Maria Magdalena li foren perdonats molts pecats, perquè estimà molt, a mi, que encara me n'ha perdonats més, quin gran deute d'amor em queda!»

Jesús, fins a la bogeria i l'heroisme! Amb la teva gràcia, Senyor, ni que em calgui morir per Tu, ja no t'abandonaré.