Llistat de punts

Voluntat. Es una característica molt important. No menyspreïs les coses petites, perquè en l’exercici constant de negar i negar-te en aquestes coses —que no són mai futileses, ni banalitats— enfortiràs, virilitzaràs, amb la gràcia de Déu, la teva voluntat, per tal de ser molt senyor de tu mateix, primer de tot. I després, guia, cap, ¡cabdill!... que obliguis, que empenyis, que arrosseguis, amb el teu exemple i amb la teva paraula i amb la teva ciència i amb el teu imperi.

No caiguis en un cercle viciós: tu penses: quan això es resolgui així o de l’altra manera, seré molt generós amb el meu Déu.

¿Que potser Jesús no pot estar esperant que siguis generós sense reserves per resoldre Ell les coses més bé que no t’imagines?

Propòsit ferm, lògica conseqüència: en cada instant de cada dia miraré de complir amb generositat la Voluntat de Déu.

No jutgis per la petitesa dels començaments: una vegada em van fer notar que no es distingeixen per la mida les llavors d’on sortiran herbes anuals de les que han de produir arbres centenaris.

No m’oblidis que a la terra totes les coses grans han començat sent petites. —Allò que neix gran és monstruós i mor.

Em dius: quan es presenti l’ocasió de fer alguna cosa gran... ¡llavors! —¿Llavors? ¿Vols fer-me creure, i creure tu de debò, que podràs vèncer en l’Olimpíada sobrenatural, sense la preparació diària, sense entrenament?

¿Has vist com bastien aquell edifici de magnitud imponent? —Un maó, i un altre. Milers. Però, d’un en un. —I sacs de ciment, d’un en un. I carreus, que són poca cosa, davant la grossària del conjunt. —I trossos de ferro. —I obrers que treballen, dia rere dia, les mateixes hores...

¿Vas veure com alçaven aquell edifici de magnitud imponent?... —¡A força de coses petites!

Ha estat dura l’experiència: no oblidis la lliçó. —Les teves grans covardies d’ara són —és ben clar— paral·leles a les teves petites covardies diàries.

«No has pogut» vèncer en les coses grans, «perquè no vas voler» vèncer en les coses petites.

No em siguis... ximple: és cert que fas el paper —tirant llarg— d’un petit caragol en aquesta gran empresa de Crist.

Però, ¿no saps el que implica que el caragol no colli prou o surti de lloc?: que s’afluixaran les peces més grans o bé cauran oscades les rodes.

S’haurà entrebancat el treball. —Potser s’inutilitzarà tota la maquinària.

¡Quina gran cosa és ser un petit caragol!