Llistat de punts

¡Quants n’hi ha que es deixarien clavar en una creu, davant la mirada atònita de milers d’espectadors, i no saben patir cristianament les petites fiblades de cada dia! —Pensa, doncs, què és més heroic.

Llegíem —tu i jo— la vida heroicament vulgar d’aquell home de Déu. —I el vam veure lluitar, durant mesos i anys (¡quina «comptabilitat», la del seu examen particular!) a l’hora d’esmorzar: avui vencia, l’endemà era vençut... Anotava: «No he pres mantega»..., «¡He pres mantega!».

Tant de bo que també visquem —tu i jo— la nostra..., «tragèdia» de la mantega.

Aquesta manera sobrenatural de procedir és una veritable tàctica militar. —Mantens la guerra —les lluites diàries de la teva vida interior— en unes posicions que situes lluny dels murs principals de la teva fortalesa.

I l’enemic es presenta allí: a la teva petita mortificació, a la teva oració habitual, al teu treball ordenat, al teu pla de vida: i és difícil que arribi a atansar-se fins a les torrasses, febles per a l’assalt, del teu castell. —I si hi arriba, hi arriba sense eficàcia.

Els pecats venials fan molt de mal a l’ànima. —Per això, capite nobis vulpes parvulas, quae demoliuntur vineas, diu el Senyor en el Càntic dels Càntics: caceu les guineus menudes que destrueixen la vinya.

Que la teva virtut no sigui una virtut sonora.

L’enemic: ¿obeiràs... fins en aquest detall «ridícul»? —Tu, amb la gràcia de Déu: obeiré... fins en aquest detall «heroic».

El dia que t’aixequis de taula sense haver fet una petita mortificació has menjat com un pagà.

No pots «pujar». —No és estrany: ¡aquella caiguda!...

Persevera i «pujaràs». —Recorda allò que diu un autor espiritual: la teva pobra ànima és com un ocell, que encara porta enganxades amb fang les ales.

Calen solellades del cel i esforços personals, petits i constants, per arrencar aquestes inclinacions, aquestes imaginacions, aquest decaïment: aquest fang enganxós de les teves ales.

I et veuràs lliure. —Si perseveres, «pujaràs».