Llistat de punts

¿Però, ¡a hores d’ara!, resultarà que et cal l’aprovació, el caliu, els consols dels poderosos, per continuar fent el que Déu vol?

—Els poderosos solen ser volubles, i tu has de ser constant. Sigues agraït, si t’ajuden. I continua, impertorbable, si et menyspreen.

No en facis cas. —De sempre, els «prudents» han anomenat bogeries les obres de Déu.

—¡Endavant, audàcia!

Nonne hic est fabri filius? Nonne hic est faber, filius Mariae? —¿Que potser no és aquest el fill de l’artesà? ¿Que no és l’artesà fill de Maria?

—Això, que van dir de Jesús, és molt possible que ho diguin de tu, amb una mica de desconcert i una altra mica de burla, quan «definitivament» vulguis complir la Voluntat de Déu, ser instrument: Però, ¿aquest no és aquell?...

—Calla. I que les teves obres confirmin la teva missió.

Discreció és... delicadesa. —¿No sents una inquietud, un malestar íntim, quan els afers —nobles i corrents— de la teva família surten del caliu de la llar a la indiferència o a la curiositat de la plaça pública?

No pretenguis que et «comprenguin». —Aquesta incomprensió és providencial: perquè el teu sacrifici passi ocult.

Hi ha molta gent —santa— que no entén el teu camí. —No t’entestis a fer que el comprenguin: perdràs el temps i seràs ocasió d’indiscrecions.

Un altre cop...: Que han dit, que han escrit...: A favor, en contra...: Amb bona voluntat, i no tan bona...: Reticències i calúmnies, panegírics i exaltacions...: ximpleries i encerts...

—¡Ruc, mes que ruc!: ¿Què t’importa, quan vas de dret cap al teu fi, amb el cap i el cor embriagats de Déu, el clam del vent o el cant del grill, o el bramul o el gruny o el renill...?

A més... és inevitable: no vulguis posar portes al camp.

Quan vingui el sofriment, el menyspreu..., la Creu, has de considerar: ¿què és això per al que jo em mereixo?