Llistat de punts

És ben poc ferm, el teu caràcter: ¡quin afany de ficar-te en tot! —T’entestes a ser la sal de tots els plats... I —no t’enfadaràs si et parlo clar— tens poca gràcia per poder ser sal: i no ets capaç de desfer-te i de passar inadvertit a la vista, com aquest condiment.

Et falta esperit de sacrifici. I et sobra esperit de tafaneria i d’exhibició.

Aquella paraula encertada; l’acudit que no et va sortir de la boca; el somriure amable a qui et molesta; aquell silenci davant l’acusació injusta; la teva conversa bondadosa amb els carregosos i els inoportuns; el fet de passar per alt cada dia, a les persones que conviuen amb tu, un detall i un altre malagradosos i impertinents... Això, amb perseverança, sí que és sòlida mortificació interior.

Cap ideal no es fa realitat sense sacrifici. —Nega’t. ¡És tan bonic ser víctima!

Beguem fins a la darrera gota del calze del dolor en la pobra vida present. —¿Què importa patir deu anys, vint, cinquanta..., si després és el cel per sempre, per sempre... per sempre?

—I, sobretot —més que la raó esmentada, propter retributionem—, ¿què importa patir si es pateix per consolar, per fer content Déu nostre Senyor, amb esperit de reparació, unit a Ell en la seva Creu, en una paraula: si es pateix per Amor?...

Cal donar-se del tot, cal negar-se del tot: el sacrifici ha de ser holocaust.

¡Que poc que val la penitència sense la contínua mortificació!