Llistat de punts
Mortificació interior. —No crec en la teva mortificació interior si veig que menysprees, que no practiques, la mortificació dels sentits.
¡Els ulls! Pels ulls entren dins l’ànima moltes iniquitats. —¡Quantes experiències com la de David!... —Si guardeu la vista haureu assegurat la guarda del vostre cor.
¿Per què has de mirar, si «el teu món» el portes dins teu?
Ho va encertar qui va dir que l’ànima i el cos són dos enemics que no poden separar-se, i dos amics que no es poden veure.
Llegíem —tu i jo— la vida heroicament vulgar d’aquell home de Déu. —I el vam veure lluitar, durant mesos i anys (¡quina «comptabilitat», la del seu examen particular!) a l’hora d’esmorzar: avui vencia, l’endemà era vençut... Anotava: «No he pres mantega»..., «¡He pres mantega!».
Tant de bo que també visquem —tu i jo— la nostra..., «tragèdia» de la mantega.
El dejuni rigorós és una penitència gratíssima a Déu. —Però, entre uns i altres, hem afluixat la mà. No hi fa res —al contrari— que tu, amb l’aprovació del teu Director, el practiquis sovint.
Fica’t dins les ferides de Crist Crucificat. —Allí aprendràs a guardar els sentits, tindràs vida interior, i oferiràs al Pare de continu els dolors del Senyor i els de Maria, per pagar per les teves culpes i per totes les culpes dels homes.
El dia que t’aixequis de taula sense haver fet una petita mortificació has menjat com un pagà.
Si voleu donar-vos a Déu en el món, abans que savis —elles no cal que siguin sàvies: n’hi ha prou que siguin discretes1—, heu de ser espirituals, molt units al Senyor per l’oració: heu de dur un mantell invisible que cobreixi tots i cadascun dels vostres sentits i potències: pregar, pregar i pregar; expiar, expiar i expiar.
Un altre dels punts més comentats de Camí. Quan es va escriure aquest llibre, els anys 30 —i aquest text concret és dels més antics: està datat l’agost de l’any 1931—, les dones amb estudis superiors a Espanya eren l’excepció, tot i que l’autor ja en aquell moment animava les joves que tractava que, si se sentien atretes per la vocació universitària, la seguissin. El que sembla que pretén amb la seva afirmació és senzillament conhortar les que no haguessin emprès la via de la segurament mal anomenada «saviesa», que eren llavors la immensa majoria, o no es veiessin amb cor de fer-ho. Igualment, és important tenir en compte què significava també «discret» en el llenguatge de l’època: vegeu, p. ex., els n. 880, 887 i 890. De fet, l’autor escrivia un any després sobre ell mateix que es conformava amb «ser discret, no ignorant» (Apunts íntims, 3 abril 1932). Cal tenir en compte, finalment, l’argument del text: avisa que abans de ser savis o sàvies, discrets o discretes, hi ha altres coses més importants en el «camí» que ell proposa, tant per als homes com per a les dones.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/camino/6885/ (09/05/2024)