Llistat de punts

Beguem fins a la darrera gota del calze del dolor en la pobra vida present. —¿Què importa patir deu anys, vint, cinquanta..., si després és el cel per sempre, per sempre... per sempre?

—I, sobretot —més que la raó esmentada, propter retributionem—, ¿què importa patir si es pateix per consolar, per fer content Déu nostre Senyor, amb esperit de reparació, unit a Ell en la seva Creu, en una paraula: si es pateix per Amor?...

Expiació: aquesta és la senda que mena cap a la Vida.

¡Quina por que té la gent de l’expiació! Si allò que fan per ser ben considerats pel món ho fessin rectificant la intenció, per Déu... ¡que sants que serien alguns i algunes!

¿Plores? —No te’n donis vergonya. Plora: que sí, que els homes també ploren, com tu, en solitud i davant Déu. —A la nit, diu el Rei David, regaré amb llàgrimes el meu llit.

Amb aquestes llàgrimes, ardents i virils, pots purificar el passat i sobrenaturalitzar la teva vida actual.

Et vull feliç a la terra. —No ho seràs si no perds aquesta por del dolor. Perquè, mentre «caminem», en el dolor es troba precisament la felicitat.

¡Que bonic és perdre la vida per la Vida!

Si saps que aquests dolors —físics o morals— són purificació i mereixement, beneeix-los.

Si som generosos en l’expiació voluntària, Jesús ens omplirà de gràcia per estimar les expiacions que Ell ens enviï.

Que la teva voluntat reclami als sentits, mitjançant l’expiació, allò que les altres potències li refusen en l’oració.

¡Com ennoblim el dolor, posant-lo al lloc que li pertoca (expiació) en l’economia de l’esperit!

Nen, encén-te en desigs d’esmenar les enormitats de la teva vida d’adult.

¿La Creu sobre el pit?... —Bé. Però... la Creu damunt l’espatlla, la Creu a la teva carn, la Creu a la teva intel·ligència. —Així viuràs per Crist, amb Crist i en Crist: només així seràs apòstol.