Llistat de punts
T’aclapara el dolor perquè el reps amb covardia. —Entoma’l, valent, amb esperit cristià: i te l’estimaràs com un tresor.
Si han estat testimonis de les teves febleses i misèries, ¿què hi fa que ho siguin de la teva penitència?
¡Que bonic és perdre la vida per la Vida!
¿Tens por de la penitència?... De la penitència, que t’ajudarà a obtenir la Vida eterna. —En canvi, per conservar aquesta pobra vida d’ara, ¿no veus com els homes se sotmeten a les mil tortures d’una cruenta operació quirúrgica?
Si sents la Comunió dels Sants —si la vius—, seràs de bon grat un home penitent. —I entendràs que la penitència és gaudium, etsi laboriosum —alegria, bé que treballosa: i et sentiràs «aliat» de totes les ànimes penitents que han estat, són i seran.
Ideo omnia sustineo propter electos —tot ho sofreixo, pels escollits, ut et ipsi salutem consequantur —per tal que obtinguin la salvació, quae est in Christo Jesu— que és en Crist Jesús.
—¡Una bona manera de viure la Comunió dels Sants!
—Demana al Senyor que et doni aquest esperit de sant Pau.
¿No has sentit de llavis del Mestre la paràbola del cep i les sarments? —Consola’t: t’exigeix perquè ets sarment que dona fruit... I t’esporga, ut fructum plus afferas —perquè donis més fruit.
¡És clar!: fa mal, tallar així, arrencar així. Però, després, ¡quina ufanor en els fruits, quina maduresa en les obres!
Si voleu donar-vos a Déu en el món, abans que savis —elles no cal que siguin sàvies: n’hi ha prou que siguin discretes1—, heu de ser espirituals, molt units al Senyor per l’oració: heu de dur un mantell invisible que cobreixi tots i cadascun dels vostres sentits i potències: pregar, pregar i pregar; expiar, expiar i expiar.
Vaja: després de tant «¡Creu, Senyor, Creu!», es veu que volies una creu del teu gust.
Un altre dels punts més comentats de Camí. Quan es va escriure aquest llibre, els anys 30 —i aquest text concret és dels més antics: està datat l’agost de l’any 1931—, les dones amb estudis superiors a Espanya eren l’excepció, tot i que l’autor ja en aquell moment animava les joves que tractava que, si se sentien atretes per la vocació universitària, la seguissin. El que sembla que pretén amb la seva afirmació és senzillament conhortar les que no haguessin emprès la via de la segurament mal anomenada «saviesa», que eren llavors la immensa majoria, o no es veiessin amb cor de fer-ho. Igualment, és important tenir en compte què significava també «discret» en el llenguatge de l’època: vegeu, p. ex., els n. 880, 887 i 890. De fet, l’autor escrivia un any després sobre ell mateix que es conformava amb «ser discret, no ignorant» (Apunts íntims, 3 abril 1932). Cal tenir en compte, finalment, l’argument del text: avisa que abans de ser savis o sàvies, discrets o discretes, hi ha altres coses més importants en el «camí» que ell proposa, tant per als homes com per a les dones.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/camino/7102/ (08/05/2024)