Llistat de punts

Posa l’excusa amable que la caritat cristiana i el tracte social demanen. —I després, ¡tira endavant!, amb sant desvergonyiment, sense aturar-te fins que pugis del tot la costa del compliment del deure.

¿Com és que et dolen aquestes suposicions errades que comenten de tu? —Més lluny arribaries, si Déu et deixés anar. —Persevera a fer el bé i arronsa’t d’espatlles.

¿Però, ¡a hores d’ara!, resultarà que et cal l’aprovació, el caliu, els consols dels poderosos, per continuar fent el que Déu vol?

—Els poderosos solen ser volubles, i tu has de ser constant. Sigues agraït, si t’ajuden. I continua, impertorbable, si et menyspreen.

¿Què hi fa que tinguis en contra el món sencer, amb tots els seus poders? Tu... ¡endavant!

—Repeteix les paraules del salm: «El Senyor és la meva llum i la meva salut, ¿de qui tindré por?... Si consistant adversum me castra, non timebit cor meum. —Encara que em vegi encerclat d’enemics, no defallirà el meu cor».

Em dius: quan es presenti l’ocasió de fer alguna cosa gran... ¡llavors! —¿Llavors? ¿Vols fer-me creure, i creure tu de debò, que podràs vèncer en l’Olimpíada sobrenatural, sense la preparació diària, sense entrenament?

El desànim és enemic de la teva perseverança. —Si no lluites contra el desànim arribaràs al pessimisme, primer, i a la tebiesa, després. —Sigues optimista.

Incommovible: així has de ser. —Si fan vacil·lar la teva perseverança les misèries alienes o les pròpies, em faig una trista noció del teu ideal.

Decideix-te una vegada per sempre.

Tens una pobra idea del teu camí, quan, en sentir-te fred, et penses que l’has perdut: és l’hora de la prova; per això t’han pres els consols sensibles.