Llistat de punts

Bé. ¿I què? —No entenc com et pots retraure d’aquesta labor d’ànimes —si no és per oculta supèrbia: et creies perfecte—, perquè el foc de Déu que et va captivar, a més de la llum i el caliu que t’entusiasmen, doni de vegades el fum de la feblesa dels instruments.

¡Amb quina humilitat i amb quina senzillesa expliquen els evangelistes fets que posen de manifest la fe fluixa i vacil·lant dels apòstols!

—Perquè tu i jo no perdem l’esperança d’arribar a tenir la fe incommovible i ferma que després van tenir aquells primers.

En les hores de lluita i de contradicció, quan potser «els bons» omplin d’obstacles el teu camí, alça el teu cor d’apòstol: escolta Jesús que parla del gra de mostassa i del llevat. —I digues-li: Edissere nobis parabolam —explica’m la paràbola.

I sentiràs la joia de contemplar la victòria futura: els ocells del cel aixoplugats sota el teu apostolat, ara incipient; i tota la pasta fermentada.

Continua amb l’acompliment exacte de les obligacions d’ara. —Aquest treball —humil, monòton, menut— és oració palesada en obres que et disposa a rebre la gràcia de l’altre quefer —gran, ample i fondo— amb què somies.

Quan vols fer les coses bé, molt bé, resulta que les fas pitjor. —Humilia’t davant Jesús, dient-li: ¿Has vist com ho faig tot malament? —Doncs, si no m’ajudes molt, ¡encara ho faré pitjor!

Tingues compassió de la teva criatura: mira que vull escriure cada dia una gran plana al llibre de la meva vida... Però, ¡soc tan maldestre!, que si el Mestre no m’agafa la mà, en comptes de pals esvelts em surten de la ploma coses tortes i taques que no es poden ensenyar a ningú.

Des d’ara, Jesús, escriurem sempre entre tots dos.

Començar és cosa de tothom; perseverar, de sants.

Que la teva perseverança no sigui conseqüència cega del primer impuls, obra de la inèrcia: que sigui una perseverança reflexiva.

Raones... bé, fredament: ¡quin munt de motius per abandonar la tasca! —I algun, segons sembla, cabdal.

Veig, sens dubte, que tens raons. —Però no tens raó.