Llistat de punts

Primer, oració; després, expiació; en tercer lloc, molt en «tercer lloc», acció.

Fes aquest propòsit determinat i ferm: recordar-te, quan et vinguin amb honors i lloances, d’allò que t’avergonyeix i enrojola.

Això és teu: les lloances i la glòria, de Déu.

Puresa d’intenció. —La tindràs sempre si, sempre i en tot, només busques agradar a Déu.

En les empreses d’apostolat és bo —és una obligació— que consideris els teus mitjans terrenals (2 + 2 = 4), però no oblidis ¡mai! que has de comptar, per sort, amb un altre sumand: Déu + 2 + 2...

Quan només es busca Déu, bé es pot posar en pràctica, per tirar endavant obres de zel, aquell principi que formulava un bon amic nostre: «Es gasta el que es degui, encara que es degui el que es gasti».

Et dol que no t’agraeixin aquell favor. —Respon-me a aquestes dues preguntes: ¿tan agraït ets tu amb Crist Jesús?... ¿has estat capaç de fer aquest favor, buscant l’agraïment a la terra?

És bo donar glòria a Déu, sense avançar-se res (dona, fills, honors...) d’aquella glòria que gaudirem plenament amb Ell en la Vida...

A més, Ell és generós... Dona el cent per u: i això és veritat fins i tot en els fills. —Molts se’n priven per la seva glòria, i tenen milers de fills del seu esperit. —Fills, com nosaltres ho som del Pare nostre, que està en el cel.

Deo omnis gloria. —A Déu tota la glòria. —És una confessió categòrica del nostre no-res. Ell, Jesús, ho és tot. Nosaltres, sense Ell, no valem res: res.

La nostra vanaglòria seria això: glòria vana; seria un robatori sacríleg; el «jo» no ha d’aparèixer enlloc.

Si la vida no tingués com a fi donar glòria a Déu, seria menyspreable, més encara: abominable.

Dona «tota» la glòria a Déu. —«Esprem» amb la teva voluntat, ajudat per la gràcia, cadascuna de les teves accions, a fi que no hi quedi res que faci olor d’humana supèrbia, de complaença en el teu «jo».

Que no et lligui a la terra cap afecte, tret del desig diviníssim de donar glòria a Crist i, per Ell i amb Ell i en Ell, al Pare i a l’Esperit Sant.

Puresa d’intenció. Les suggestions de la supèrbia i els ímpetus de la carn els coneixes aviat... i lluites i, amb la gràcia, els superes.

Però els motius que et porten a obrar, fins en les accions més santes, no et semblen clars... i sents una veu allà dins que t’hi fa veure raons humanes..., amb tal subtilesa, que s’infiltra en la teva ànima el neguit de pensar que no treballes com hauries de fer-ho —per pur Amor, només i exclusivament per donar a Déu tota la seva glòria.

Reacciona de seguida cada vegada i digues: «Senyor, per a mi no vull res. —Tot per a la teva glòria i per Amor».