Llistat de punts

Qualsevol feina, fins la més amagada, fins la més insignificant, si s'ofereix al Senyor, porta la força de la vida de Déu!

No et creïs més obligacions que… la glòria de Déu, el seu Amor, el seu Apostolat.

No esperis l’aplaudiment de la gent per la teva labor.

—Més encara!: no esperis ni tan sols, a vegades, que et comprenguin altres persones i institucions, que també treballen per Crist.

—Cerca només la glòria de Déu i, bo i estimant tothom, no et preocupi que d’altres no t’entenguin.

No som bons germans dels nostres germans els homes, si no estem disposats a mantenir una recta conducta, encara que els qui ens envoltin interpretin malament la nostra actuació, i reaccionin d'una manera desagradable.

Dedicarem tots els afanys de la nostra vida —grans i petits— a l'honor de Déu Pare, de Déu Fill, de Déu Esperit Sant.

—Recordo amb emoció el treball d'aquells universitaris brillants —dos enginyers i dos arquitectes—, ocupats de gust en la instal·lació material d'una residència d'estudiants. Tan aviat com col·locaren l'encerat en una classe, la primera cosa que hi van escriure els quatre artistes fou: Deo omnis gloria! —tota la glòria per a Déu.

Ja sé que et va encantar, Jesús.

No vivim per a la terra, ni per a la nostra honra, sinó per a l'honra de Déu,

per a la Glòria de Déu, per al servei de Déu: això és el que ens ha de moure!

La rectitud d'intenció és buscar «només i en tot» la glòria de Déu.

Quan —a vegades, com un llampec; d'altres com una mosca brutal enfadosa, que es fa fora i torna— vingui a neguitejar-te el pensament que et falta rectitud d'intenció, fes sempre, i de seguida, actes contraris…, i continua treballant tranquil, per Ell i amb Ell.

—De passada, tot i que et sembli que ho pronuncies només amb els llavis, digues a poc a poc: Senyor, per a mi res no vull. Tot per a la vostra glòria i per Amor.

Fes teus els pensaments d'aquell amic, que escrivia: «vaig estar considerant les bondats de Déu amb mi i, ple de goig interior, hauria cridat pel carrer, perquè tothom s'assabentés del meu agraïment filial: Pare, Pare! I, si no va ser a crits, sí que tot baixet vaig estar dient-li això —Pare!—, moltes vegades, segur d'agradar-li.

—Una altra cosa no cerco; només vull el seu gust i la seva Glòria: tot per a Ell. Si vull la salvació, la meva santificació, és perquè sé que Ell la vol. Si, en la meva vida de cristià, tinc ànsies d'ànimes, és perquè sé que Ell té aquestes ànsies. De veritat ho dic: mai no haig de posar els ulls en el premi. No desitjo recompensa: tot per amor!».

Que bo que és viure de Déu! ¡Que bo que és no voler res més que la seva Glòria!