Llistat de punts

No dubto de la teva rectitud. —Sé que actues en la presència de Déu. Però, ¡hi ha un però!: les teves accions les presencien o les poden presenciar homes que jutgin humanament... I cal donar-los bon exemple.

Estudiant: forma’t en una pietat sòlida i activa, destaca en l’estudi, tingues anhels ferms d’apostolat professional. —I jo et prometo, amb aquest vigor de la teva formació religiosa i científica, pròximes i dilatades expansions.

¡Molt fonda és la teva caiguda! —Comença els fonaments des d’allà baix. —Sigues humil. Cor contritum et humiliatum, Deus, non despicies. —No rebutjarà Déu un cor contrit i humiliat.

¡Cabdills!... Virilitza la teva voluntat per tal que Déu et faci cabdill. ¿No veus com es mouen les maleïdes societats secretes? Mai no s’han guanyat les masses. —Dins els seus cataus formen un grapat d’homes-diables que s’agiten i que esvaloten les multituds, embogint-les, perquè vagin darrere d’ells al precipici de tots els desordres... i a l’infern. —Ells porten una llavor maleïda.

Si tu vols..., portaràs la paraula de Déu, beneïda mil i mil vegades, que no pot fallar. Si ets generós..., si correspons, amb la teva santificació personal, obtindràs la dels altres: el regnat de Crist: que omnes cum Petro ad Jesum per Mariam.

¡Galopar, galopar!... ¡Fer i més fer!... Febre, dèria de moure’s... Meravellosos edificis materials...

Espiritualment: fustes de calaix, percalines, cartons repintats... ¡galopar!, ¡fer! —I tot de gent corrent: van i venen.

És que treballen de cara al moment d’ara: «estan» sempre «en present». —Tu... has de veure les coses amb ulls d’eternitat, «tenint en present» el final i el passat...

Quietud. —Pau. —Vida intensa dins teu. Sense galopar, sense la bogeria de canviar de lloc, des de la posició que en la vida et pertoqui, com una poderosa màquina d’electricitat espiritual, ¡a quants donaràs llum i energia!..., sense perdre ni la teva vigoria ni la teva llum.

Tu ets sal, ànima d’apòstol. —Bonum est sal —la sal és bona, es llegeix en el sant Evangeli, si autem sal evanuerit —però si la sal es desvirtua..., no val res, ni per a la terra, ni per als fems; es llença fora com a inútil.

Tu ets sal, ànima d’apòstol. —Però, si et desvirtues...

Ànima d’apòstol: primer, tu. —Ha dit el Senyor, per sant Mateu: «Molts em diran el dia del judici: ¡Senyor, Senyor! ¿Que potser no hem profetitzat en el teu nom i llençat en el teu nom els dimonis i fet tot de miracles? Llavors jo els replicaré: no us he conegut mai com a meus; allunyeu-vos de mi, operaris del mal».

No sigui que —diu sant Pau—, havent predicat als altres, arribi jo a ser reprovat.

Si voleu donar-vos a Déu en el món, abans que savis —elles no cal que siguin sàvies: n’hi ha prou que siguin discretes¹—, heu de ser espirituals, molt units al Senyor per l’oració: heu de dur un mantell invisible que cobreixi tots i cadascun dels vostres sentits i potències: pregar, pregar i pregar; expiar, expiar i expiar.

Cal que siguis «home de Déu», home de vida interior, home d’oració i de sacrifici. —El teu apostolat ha de ser una superabundància de la teva vida «cap endins».

És inútil que t’afanyis en tantes obres exteriors si et falta Amor. —És com cosir amb una agulla sense fil.

¡Quina llàstima si al capdavall haguessis fet el «teu» apostolat i no el «seu» Apostolat!