Llistat de punts

«¡Influeix tant l’ambient!», m’has dit. —I t’he hagut de respondre: sens dubte. Per això la vostra formació ha de ser tal que porteu, amb naturalitat, el vostre propi ambient, per tal de donar «el vostre to» a la societat amb la qual convisqueu.

—I, llavors, si has agafat aquest esperit, estic segur que em diràs amb l’astorament dels primers deixebles quan contemplaven les primícies dels miracles que s’operaven per les seves mans en nom de Crist: «¡Influïm tant en l’ambient!».

És ben cert que n’he dit, del teu apostolat discret, «silenciosa i operativa missió». —I no haig de rectificar res.

Em sembla tan bé la teva devoció pels primers cristians, que faré tot el que pugui per fomentar-la, perquè exercitis —com ells—, cada dia amb més entusiasme, aquest apostolat eficaç de discreció i de confidència.

Quan posis en pràctica el teu «apostolat de discreció i de confidència», no em diguis que no saps què dir. —Perquè —et diré amb el salm— Dominus dabit verbum evangelizantibus virtute multa —el Senyor posa en la boca dels seus apòstols paraules plenes d’eficàcia.

Aquestes paraules, deixades anar tan oportunament a l’orella de l’amic que dubta; aquella conversa orientadora, que vas saber provocar a temps; i el consell professional, que millora la seva tasca universitària; i la discreta indiscreció, amb què li suggereixes insospitats horitzons de zel... Tot això és «apostolat de la confidència».

«Apostolat dels àpats»: és la vella hospitalitat dels patriarques, amb el caliu fraternal de Betània. —Quan es practica, sembla que s’hi entreveu Jesús, que presideix, com a casa de Llàtzer.

Urgeix recristianitzar les festes i els costums populars. —Urgeix evitar que els espectacles públics es trobin en aquesta alternativa: o encongits o pagans.

Demana al Senyor que hi hagi qui treballi en aquesta tasca d’urgència, que podem anomenar «apostolat de la diversió».