Llistat de punts

La gent té una visió plana, enganxada a terra, de dues dimensions. —Quan visquis vida sobrenatural obtindràs de Déu la tercera dimensió: l’altura, i, amb ella, el relleu, el pes i el volum.

Si perds el sentit sobrenatural de la vida, la teva caritat serà filantropia; la teva puresa, decència; la teva mortificació, curtesa; la teva deixuplina, fuet, i totes les teves obres, estèrils.

Alguns passen per la vida com per un túnel, i no s’expliquen l’esplendor i la seguretat i el caliu del sol de la fe.

¡Que n’és, de bonica, la nostra Fe Catòlica! —Dona solució a totes les nostres ansietats, i aquieta l’enteniment i omple d’esperança el cor.

¿No has sentit amb quin to de tristesa es lamenten els mundans perquè «cada dia que passa és morir una mica»?

Doncs, jo et dic: alegra’t, ànima d’apòstol, perquè cada dia que passa t’acosta a la Vida.

Als «altres», la mort els atura i els esglaia. —A nosaltres, la mort —la Vida— ens anima i ens empeny.

Per a ells és la fi: per a nosaltres, el començament.

Si la vida no tingués com a fi donar glòria a Déu, seria menyspreable, més encara: abominable.

Ets, entre els teus —ànima d’apòstol—, com la pedra caiguda al llac. —Produeix, amb el teu exemple i la teva paraula, un primer cercle..., i aquest, un altre... i un altre, i un altre... Cada vegada més ample.

¿T’adones ara de la grandesa de la teva missió?

¡Quina ànsia hi ha al món per deixar el propi lloc! —¿Què passaria si cada os, cada múscul del cos humà, volgués ocupar una posició diferent de la que li pertoca?

No és pas cap altra la raó del malestar del món. —Persevera en la teva situació, fill meu: des d’aquí, ¡quin munt de feina faràs pel regnat efectiu de nostre Senyor!