Llistat de punts

Tens raó. —Des del cim —m’escrius— en tot el que s’albira —i és un radi de molts quilòmetres—, no es percep ni un pla: al darrere de cada muntanya, una altra. Si en algun lloc sembla que se suavitza el paisatge, quan s’alça la boira, apareix una serralada que estava amagada.

Així és, així ha de ser l’horitzó del teu apostolat: cal travessar el món. Però no hi ha camins fets per a vosaltres... Els fareu, a través de les muntanyes, a cop de les vostres petjades .

«La veritat és que no fa falta ser cap heroi —em confesses— per, sense rareses ni empegueïments de cap mena, saber-se aïllar com calgui segons cada cas... i perseverar». —I afegeixes: «Mentre compleixi les normes que em va donar, no m’inquieten els embolics i mistificacions de l’ambient: el que m’espantaria és que em fessin por aquestes petiteses.» —Magnífic.

El desànim és enemic de la teva perseverança. —Si no lluites contra el desànim arribaràs al pessimisme, primer, i a la tebiesa, després. —Sigues optimista.

No pots «pujar». —No és estrany: ¡aquella caiguda!...

Persevera i «pujaràs». —Recorda allò que diu un autor espiritual: la teva pobra ànima és com un ocell, que encara porta enganxades amb fang les ales.

Calen solellades del cel i esforços personals, petits i constants, per arrencar aquestes inclinacions, aquestes imaginacions, aquest decaïment: aquest fang enganxós de les teves ales.

I et veuràs lliure. —Si perseveres, «pujaràs».