Llistat de punts

¿Per què no et dones a Déu d’una vegada..., de debò... ¡ara!?

Si veus clarament el teu camí, segueix-lo. —¿Com és que no rebutges la covardia que t’atura?

«Aneu, prediqueu l’Evangeli... Jo seré amb vosaltres...» —Això ha dit Jesús... i t’ho ha dit a tu.

El fervor patriòtic —lloable— porta molts homes a fer de la seva vida un «servei», una «milícia». —No m’oblidis que Crist també té «milícies» i gent escollida al seu «servei».

Et regni ejus non erit finis. —¡El seu regne no tindrà fi!

¿No et fa content treballar per un regnat així?

Nesciebatis quia in his quae Patris mei sunt oportet me esse? —¿No sabíeu que jo haig de dedicar-me a les coses que miren al servei del meu Pare?

Resposta de Jesús adolescent. I resposta a una mare com la seva Mare, que fa tres dies que el cerca, pensant-se que s’ha perdut. —Resposta que té un complement en aquelles paraules de Crist, que transcriu sant Mateu: «Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi».

És massa gran la teva simplicitat, quan judiques el valor de les empreses d’apostolat per allò que se’n veu. —Amb aquest criteri t’hauries d’estimar més un quintar de carbó que un grapat de diamants.

Ara, que t’hi has entregat, demana-li una vida nova, un «ressegellament»: per donar fermesa a l’autenticitat de la teva missió d’home de Déu.

Això —el teu ideal, la teva vocació— és... una bogeria. —I els altres —els teus amics, els teus germans— uns bojos...

¿No has sentit algun cop aquest crit molt endins? —Respon, amb decisió, que agraeixes a Déu l’honor de pertànyer al «manicomi».

M’escrius: «El desig tan gran que tots tenim perquè això marxi i es dilati sembla que es convertirà en impaciència. ¿Quan és que salta, que esclata..., quan veurem nostre el món?».

I afegeixes: «El desig no serà inútil si el desfoguem coaccionant, importunant el Senyor: llavors tindrem un temps formidablement guanyat».

M’explico que pateixis quan enmig de la teva forçada inactivitat penses en la feina que hi ha per fer. —El cor no et cap dins el planeta, i s’ha d’emmotllar... a una tasca oficial minúscula.

Però, ¿per a quan deixem el Fiat?...

No ho dubtis: la teva vocació és la gràcia més gran que el Senyor t’ha pogut fer. —Agraeix-la-hi.