Llistat de punts

Quan vegis una pobra Creu de fusta, sola, menyspreable i sense valor... i sense Crucifix, no oblidis que aquella Creu és la teva Creu: la de cada dia, l’amagada, sense lluïssor i sense consol... que està esperant el Crucifix que li falta: i aquest Crucifix has de ser tu.

¡Com ennoblim el dolor, posant-lo al lloc que li pertoca (expiació) en l’economia de l’esperit!

El teu Crucifix. —Com a cristià, hauries de dur sempre al damunt un Santcrist. I posar-lo sobre la taula de treball. I besar-lo abans de lliurar-te al repòs i quan et despertis: i quan se’t rebel·li contra l’ànima el pobre cos, besa’l també.

Pateixes... i no et voldries queixar. —No hi fa res que et queixis —és la reacció natural de la pobra carn nostra—, mentre la teva voluntat vol en tu, ara i sempre, allò que vulgui Déu.

En perdre aquells consols humans t’has quedat amb una sensació de soledat, com penjat d’un filet sobre el buit de negre abisme. —I el teu clam, els teus crits d’auxili, sembla que no els escolta ningú.

Ben guanyada tens aquesta desemparança. —Sigues humil, no et busquis a tu, ni busquis la teva comoditat: estima la Creu —suportar-la és poc— i el Senyor escoltarà la teva oració. —I s’apaivagaran els teus sentits. —I el teu cor es tornarà a tancar. —I tindràs pau.

Paradoxes d’una ànima petita. —Quan Jesús t’enviï esdeveniments que el món anomena bons, plora dins del teu cor, considerant la bondat d’Ell i la malícia teva: quan Jesús t’enviï esdeveniments que la gent qualifica de dolents, alegra’t dins del teu cor, perquè Ell et dona sempre allò que convé i llavors és l’hora preciosa d’estimar la Creu.