Llistat de punts

Qui deixa de lluitar causa un mal a l'Església, a la seva empresa sobrenatural, als seus germans, a totes les ànimes.

—Examina't: ¿no pots posar més vibració d'amor a Déu, en la teva lluita espiritual? —Jo prego per tu… i per tots. Fes tu el mateix.

Em deies: «em veig, no solament incapaç de tirar endavant en el camí, sinó incapaç de salvar-me —pobra ànima meva!—, sense un miracle de la gràcia. Estic fred i —pitjor encara— com indiferent: igual com si fos un espectador del ‘meu cas’, a qui gens no importés el que contempla. Seran estèrils aquests dies?

I, no obstant això, la meva Mare és la meva Mare, i Jesús és —m'hi atreveixo?— el meu Jesús! I hi ha ànimes santes, ara mateix, que preguen per mi».

—Continua caminant de la mà de la teva Mare, et vaig replicar, i «atreveix-te» a dir a Jesús que és teu. Per la seva bondat, Ell posarà llums clares en la teva ànima.

Quina oració tan bonica, perquè la repeteixis sovint, la d’aquell amic que pregava per un capellà empresonat per odi a la religió: «Déu meu, consola’l, perquè pateix persecució per Tu. ¡Quants n'hi ha que pateixen, perquè et serveixen!»

—Quin goig que fa la Comunió dels Sants!

La feina de la nostra santificació personal repercuteix en la santedat de tantes ànimes i en la de l'Església de Déu.

Damunt teu recau —malgrat les teves passions— la responsabilitat de la santedat, de la vida cristiana dels altres, de la seva eficàcia.

Tu no ets una peça aïllada. Si t'atures, ¡quants en pots detenir o perjudicar!

Recorda amb constància que tu col·labores en la formació espiritual i humana dels qui et volten, i de totes les ànimes —fins aquí arriba la beneïda Comunió dels Sants—, en qualsevol moment: quan treballes i quan reposes; quan se't veu alegre o amoïnat; quan en la teva tasca o enmig del carrer fas la teva oració de fill de Déu, i transcendeix a l'exterior la pau de la teva ànima; quan es coneix que has patit —que has plorat—, i somrius.