Llistat de punts

Un altre home de fe m'escrivia: «quan per necessitat hom està aïllat, es nota perfectament l'ajuda dels germans. En considerar que ara tot ho haig de suportar “sol”, penso molt sovint que, si no fos per aquesta “companyia que ens fem des de lluny” —¡la beneïda Comunió dels Sants! —, no podria conservar aquest optimisme, que m'omple».

Comunió dels Sants: la va experimentar bé aquell jove enginyer quan afirmava: «Pare, tal dia, a tal hora, vostè estava pregant per mi».

Aquesta és i serà la primera ajuda fonamental que hem de prestar a les ànimes: l'oració.

«Resa per mi», li vaig demanar, com faig sempre. I em respongué, estranyat: «és que li passa alguna cosa?»

Vaig haver d'aclarir-li que a tots, en qualsevol instant ens succeeix o ens ocorre alguna cosa; i li vaig afegir que, quan manca l'oració, «passen i pesen més coses».

Per la Comunió dels Sants, has de sentir-te molt unit als teus germans. ¡Defensa sense por aquesta beneïda unitat!

—Si et trobessis sol, les teves nobles ambicions estarien condemnades al fracàs: una ovella aïllada gairebé sempre és una ovella perduda.

Que no falti diàriament un «Jesús, t'estimo» i una comunió espiritual —si més no—, com a desgreuge per totes les profanacions i sacrilegis, que sofreix Ell per estar amb nosaltres.

Un pensament que t'ajudarà, en els moments difícils: com més augmenti la meva fidelitat, més contribuiré perquè d'altres creixin en aquesta virtut. —¡I resulta tan atraient sentir-nos sostinguts els uns pels altres!