Llistat de punts

Crist, que pujà a la Creu amb els braços ben estesos, amb gest de Sacerdot Etern, vol comptar amb nosaltres —que no som res!—, per portar a «tots» els homes els fruits de la seva Redempció.

Ens hi trobem bé, Senyor, dins la teva mà ferida. Estreny-nos ben fort!, masega'ns!, fes que perdem tota la misèria terrenal!, que ens purifiquem, que ens encenguem, que ens sentim amarats en la teva Sang!

—I en acabat, llança'ns lluny!, lluny, amb afanys de collita, a una sembra cada dia més fecunda, per Amor a Tu.

Una ona bruta i podrida —roja i verda— s'entesta a submergir la terra, escopint la seva porca saliva damunt la Creu del Redemptor…

I Ell vol que surti de les nostres ànimes una altra onada —blanca i poderosa, com la destra del Senyor, que ofegui, amb la seva puresa, la podridura de tot materialisme i neutralitzi la corrupció, que ha inundat l'Orbe: a això vénen —i a més— els fills de Déu.

Dol de veure que, després de dos mil anys, en el món siguin tan pocs els qui s'anomenen cristians. I que, dels qui es diuen cristians, n'hi hagi tan pocs que visquin la veritable doctrina de Jesucrist.

Val la pena jugar-se la vida sencera!: treballar i patir, per Amor, per a tirar endavant els designis de Déu, per a corredimir.

Escrivies: «jo et sento clamar, Rei meu, amb veu viva, encara vibrant: ignem veni mittere in terram, et quid volo nisi ut accendatur? —he vingut a portar foc a la terra, i què vull sinó que cremi?».

Després afegies: «Senyor, et responc —tot jo amb els meus sentits i potències: ecce ego quia vocasti me! —aquí em tens perquè m'has cridat!».

—Que aquesta resposta teva sigui una realitat quotidiana.

¿És possible que Crist porti tants anys —vint segles— actuant a la terra, i que el món estigui així?, em demanaves. ¿És possible que encara hi hagi gent que no conegui el Senyor?, insisties.

—I jo et vaig contestar amb seguretat: ¡en tenim la culpa nosaltres!, que hem estat cridats a ser corredemptors, i a vegades, potser moltes vegades!, no corresponem a aquella Voluntat de Déu.

Fill, per les teves pròpies forces, no pots res en el terreny sobrenatural; però, si ets instrument de Déu, ho podràs tot!: omnia possum in eo qui me confortat! —tot ho puc en Aquell que em conforta!, perquè Ell vol, per la seva bondat, utilitzar instruments ineptes, com tu i com jo.

La Redempció s'està fent, encara en aquest moment…, i tu ets —has de ser!—corredemptor.

Segueix el consell de Sant Pau: hora est iam nos de somno surgere! —¡ja és hora de treballar! —De treballar per dins, en l´edificació de la teva ànima; i per fora, des del teu lloc, en l´edificació del Regne de Déu.

L'eficàcia corredemptora, eterna!, de les nostres vides, només pot actuar amb la humilitat, desapareixent, per tal que els altres descobreixin el Senyor.

El Senyor ha volgut fer-nos corredemptors amb Ell.

Per això, per tal d'ajudar-nos a comprendre aquesta meravella, mou els evangelistes a relatar tants grans prodigis. Ell podia treure el pa d'on li plagués…, doncs, no! Busca la cooperació humana: té necessitat d'un nen, d'un noi, d'uns bocins de pa i d'uns peixos.

—Li fem falta tu i jo, i és Déu! —Això ens ha d'urgir a ser generosos, en la nostra correspondència a les seves gràcies.

Sortí el sembrador a sembrar, a escampar la llavor per totes les cruïlles de la terra…—Beneïda tasca la nostra!: encarregar-nos que, en totes les circumstàncies de llocs i d'èpoques, arreli, germini i doni fruit la paraula de Déu.