Llistat de punts

No deixaré d'insistir-te, perquè se't gravi bé a l’ànima: pietat!, pietat!, pietat!, ja que, si faltes a la caritat, serà perquè és escassa la teva vida interior: no perquè tinguis mal caràcter.

Si ets bon fill de Déu, de la mateixa manera que al nen petit li cal la presència dels seus pares en llevar-se i en anar-se'n al llit, el teu primer i el teu últim pensament de cada dia seran per a Ell.

Has de ser constant i exigent en les teves normes de pietat, també quan estàs cansat o se't tornen àrides. Persevera! Aquests moments són com els pals alts, pintats de vermell que, en les carreteres de muntanya, quan arriba la neu, serveixen de punt de referència i assenyalen, ¡sempre!, on és el camí segur.

Esforça't per respondre, en cada instant, a allò que et demana Déu: tingues voluntat d'estimar-lo amb obres. —Amb obres petites, però sense deixar-ne ni una.

La vida interior s'enrobusteix amb la lluita en les pràctiques diàries de pietat, que has de complir —més encara: que has de viure!— amorosament, perquè el nostre camí de fills de Déu és d'Amor.

Busca Déu en el fons del teu cor net, pur; en el fons de la teva ànima quan li ets fidel, i no perdis mai aquesta intimitat!

—I, si alguna vegada no saps com parlar-li, ni què dir, o no t'atreveixes a buscar Jesús dins teu, recorre a Maria, tota pulchra —tota pura, meravellosa—, per tal de confiar-li: Senyora, Mare nostra, el Senyor ha volgut que fossis tu, amb les teves mans, qui tingués cura de Déu: ¡ensenya'm —ensenya'ns a tots— a tractar el teu Fill!

Inculqueu en les ànimes l'heroisme de fer amb perfecció les petites coses de cada dia: com si de cada una d'aquelles accions depengués la salvació del món.

Amb la teva vida de pietat, aprendràs a practicar les virtuts pròpies de la teva condició de fill de Déu, de cristià.

—I juntament amb aquestes virtuts, adquiriràs tota aquella gamma de valors espirituals, que semblen petits i són grans; pedres precioses que brillen, que hem de recollir pel camí, per tal de portar-les als peus del Tron de Déu, en servei dels homes: la senzillesa, l'alegria, la lleialtat, la pau, les menudes renúncies, els serveis que passen desapercebuts, el fidel compliment del deure, l'amabilitat…

No et limitis a parlar al Paràclit, escolta'l!

En la teva oració, considera que la vida d'infància, en fer-te descobrir amb profunditat que ets fill de Déu, t'omplí d'amor filial al Pare; pensa que, abans, has anat per Maria a Jesús, a qui adores com a amic, com a germà, com a amant que ets d'Ell…

Després, en rebre aquest consell, has entès que, fins ara, sabies que l'Esperit Sant habitava en la teva ànima, per santificar-la…, però no havies «entès» aquella veritat de la seva presència. Ha calgut aquest suggeriment: ara sents l'Amor dintre teu; i vols tractar-lo, ser el seu amic, el seu confident…, facilitar-li el treball de polir, d'arrencar, d'encendre…

No ho sabré fer!, pensaves. —Escolta'l, t'insisteixo. Ell et donarà forces, Ell ho farà tot, si tu vols…, que sí que vols!

—Resa-li: Diví Hoste, Mestre, Llum, Guia, Amor: que sàpiga afalagar-te, i escoltar les teves lliçons, i encendre'm, i seguir-te i estimar-te.

Per acostar-te a Déu, per volar fins a Déu, necessites les ales fermes i generoses de l'Oració i de l'Expiació.

Per evitar la rutina en les oracions vocals, procura recitar-les amb el mateix amor amb què parla per primera vegada l'enamorat…, i com si fos l'última ocasió en què poguessis adreçar-te al Senyor.

Si estàs orgullós de ser fill de Santa Maria, pregunta't: ¿quantes manifestacions de devoció a la Mare de Déu tinc durant la jornada, del matí a la nit?