Llistat de punts

L'alegria és un bé cristià, que posseïm mentre lluitem, perquè és conseqüència de la pau. La pau és fruit d'haver vençut la guerra, i la vida de l'home damunt la terra —ho llegim en l'Escriptura Santa— és lluita.

Si ens sentim fills predilectes del nostre Pare del Cel, que això som!, com no haurem d’estar alegres sempre? —Pensa-ho.

¡Que bonica és la nostra vocació de cristians —de fills de Déu!—, que ens porta a la terra l’alegria i la pau que el món no pot donar!

L'alegria és conseqüència necessària de la filiació divina, de saber-nos estimats amb predilecció pel nostre Pare Déu, que ens acull, ens ajuda i ens perdona.

—Recorda-ho bé i sempre: encara que alguna vegada sembli que tot s'enfonsa, no s'enfonsa res!, perquè Déu no perd batalles.

Tingues aquesta seguretat: el desig —amb obres!— de conduir-te com a bon fill de Déu dóna joventut, serenor, alegria i pau permanents.

L'alegria cristiana no és fisiològica: el seu fonament és sobrenatural, i està per damunt de la malaltia i de la contradicció.

—Alegria no és gatzara de cascavells o de ball popular.

La veritable alegria és una cosa més íntima: una cosa que ens fa estar serens, plens a vessar de goig, tot i que de vegades el rostre continuï sever.

Quan sentis l’orgull que bull dintre teu —la supèrbia!—, que et fa considerar-te com un superhome, ha arribat el moment d'exclamar: no! I així, assaboriràs l'alegria del bon fill de Déu, que passa per la terra amb errors, però fent el bé.