Llistat de punts

Enmig de tant egoisme, de tanta indiferència —cadascú a la seva!—, recordo aquells ruquets de fusta, forts, robusts, trotant damunt una taula… —Un d'ells va perdre una pota. Però continuava endavant, perquè es repenjava en els altres.

Et vaig entendre bé, quan concloïes: decididament quasi no arribo a ruquet…, al ruquet que fou el tron de Jesús per entrar a Jerusalem: em quedo enmig del pilotet vil de draps bruts, que menysprea el drapaire més pobre.

Però et vaig comentar: amb tot, el Senyor t'ha elegit i vol que siguis instrument seu. Per això, el fet —real— de veure't tan miserable, ha de convertir-se en una raó més per agrair a Déu la seva crida.

¡De quina manera més admirable escauen als fills de Déu aquestes paraules de Sant Ambrosi! Parla del pollí lligat amb la somera, que necessitava Jesús, per al seu triomf, i comenta: «només una ordre del Senyor podia deslligar-lo. El deixaren anar les mans dels Apòstols. Per a un fet com aquest, es requereixen una manera de viure i una gràcia especial. Sigues tu també apòstol, per poder alliberar els qui es troben captius».

—Deixa'm que et glossi novament aquest text: ¡quantes vegades, per mandat de Jesús, haurem de desfer els lligams de les ànimes, perquè Ell les necessitarà per al seu triomf! Que siguin d'apòstol les nostres mans, i les nostres accions, i la nostra vida… Aleshores Déu ens donarà també gràcia d'apòstol, per trencar els ferros dels encadenats.