Llistat de punts

Escolta de llavis de Jesús aquella paràbola que relata Sant Joan en el seu Evangeli: Ego sum vitis, vos palmites —Jo sóc la vinya; vosaltres, les sarments.

Ja tens a la imaginació, a l'enteniment, la paràbola sencera. I veus que una sarment separada del cep, de la vinya, no serveix per a res, no s'omplirà de fruit, seguirà la sort d'un pal sec, que trepitjaran els homes o les bèsties, o que es llençarà al foc…

—Tu ets la sarment: treu-ne totes les conseqüències.

Les sarments, unides a la vinya, maduren i donen fruits.

—Què hem de fer tu i jo? Estar ben units, per mitjà del Pa i de la Paraula, a Jesucrist, que és la nostra vinya…, dient-li paraules d'afecte al llarg de tot el dia. Els enamorats ho fan així.

Déu està ficat al centre de la teva ànima, de la meva, i en la de tots els homes en gràcia. I hi és per a alguna cosa: perquè tinguem més sal, i perquè obtinguem molta llum, i perquè sapiguem repartir aquests dons de Déu, cadascú des del seu lloc.

I com podrem repartir aquests dons de Déu? Amb humilitat, amb pietat, ben units a la nostra Mare l'Església.

—Et recordes de la vinya i de les sarments? Quina fecunditat la de la sarment unida a la vinya! Quins raïms tan ufanosos! ¡I quina esterilitat la de la sarment separada, que s’asseca i perd la vida!