Llistat de punts

Cal oferir al Senyor el sacrifici d'Abel. Un sacrifici de carn jove i formosa, el bo i millor del ramat: de carn sana i santa; de cors que només tinguin un amor: Tu, Déu meu!; d'intel·ligències treballades per l'estudi profund, que es rendiran davant la teva Saviesa; d'ànimes infantils, que no pensaran més que a agradar-te.

—Rep, des d'ara, Senyor, aquest sacrifici en olor de suavitat.

Cal saber donar-se, cremar davant Déu com aquell llum que es posa damunt el candeler, per il·luminar els homes que caminen en tenebres; com aquelles llànties que flamegen al costat de l'altar, i es consumeixen fent llum fins a gastar-se.

El Senyor —Mestre d'Amor— és, un amant gelós que demana tot el que tenim, tota la nostra voluntat. Espera que li oferim tot allò nostre, seguint el camí que a cada un ens ha marcat.

Jesús et demana oració… Ho veus clar. —En canvi, quina falta de correspondència! Tot et costa molt: ets com el nen que té mandra d'aprendre a caminar. Però en el teu cas, no és solament mandra. És també por, falta de generositat.

Davant la tela, amb afanys de superació, exclamava aquell artista: Senyor, vull acolorir-te trenta-vuit cors, trenta-vuit àngels rompent-se sempre d'amor per Tu: trenta-vuit meravelles brodades en el teu cel, trenta-vuit sols en el teu mantell, trenta-vuit focs, trenta-vuit amors, trenta-vuit bogeries, trenta-vuit alegries…

Després, humil, reconeixia: això és la imaginació i el desig. La realitat son trenta-vuit figures poc aconseguides que, més que donar satisfacció, mortifiquen la vista.

El Senyor ha volgut fer-nos corredemptors amb Ell.

Per això, per tal d'ajudar-nos a comprendre aquesta meravella, mou els evangelistes a relatar tants grans prodigis. Ell podia treure el pa d'on li plagués…, doncs, no! Busca la cooperació humana: té necessitat d'un nen, d'un noi, d'uns bocins de pa i d'uns peixos.

—Li fem falta tu i jo, i és Déu! —Això ens ha d'urgir a ser generosos, en la nostra correspondència a les seves gràcies.