Llistat de punts

La relativa i pobra felicitat de l’egoista que es tanca dins la seva torre de marfil, dins la seva closca... no és difícil d’aconseguir en aquest món. —Però la felicitat de l’egoista no és duradora.

¿I perdràs, per aquesta caricatura del cel, la Felicitat de la Glòria, que no tindrà fi?

Ets calculador. —No em diguis que ets jove. La joventut dona tant com pot: es dona ella mateixa sense mesura.

«Pregui perquè no m’aturi mai en les coses fàcils». —Ja ho he demanat. Ara cal que et refermis a complir aquest bonic propòsit.

Jesús no s’acontenta «compartint»: ho vol tot.

Cal donar-se del tot, cal negar-se del tot: el sacrifici ha de ser holocaust.

¿Que et vols imposar voluntàriament un càstig per la teva feblesa i poca generositat? —Bé: però que sigui una penitència discreta, com si la imposessis a un enemic que, alhora, fos un germà.

Lluita contra aquesta fluixesa que et fa mandrós i deixat en la teva vida espiritual. —Mira que pot ser el començament de la tebiesa..., i, amb frase de l’Escriptura, els tebis els vomitarà Déu.

Ets excessivament candorós. —¡Que són pocs els que practiquen la caritat! —Que tenir caritat no és pas donar roba vella o moneda petita...

—I m’expliques el teu cas i el teu desencís.

—Només se m’acut això: posem-nos tu i jo a donar i a donar-nos sense garreperia. I evitarem que els qui ens tractin tinguin la teva trista experiència.

No caiguis en un cercle viciós: tu penses: quan això es resolgui així o de l’altra manera, seré molt generós amb el meu Déu.

¿Que potser Jesús no pot estar esperant que siguis generós sense reserves per resoldre Ell les coses més bé que no t’imagines?

Propòsit ferm, lògica conseqüència: en cada instant de cada dia miraré de complir amb generositat la Voluntat de Déu.

¿Hi ha cap bogeria més gran que escampar el blat daurat damunt la terra perquè es podreixi? —Sense aquesta generosa bogeria no hi hauria collita.

Fill: ¿com anem de generositat?