Llistat de punts

Una bona manera de fer examen de consciència:

—¿He rebut en aquest dia, com a expiació, les contradiccions vingudes de la mà de Déu?; ¿les que m'han proporcionat, amb el seu caràcter, els meus companys?; les de la meva pròpia misèria?

—¿He sabut oferir al Senyor, com a expiació, el mateix dolor, que sento, d'haver-lo ofès, tantes vegades!?; ¿li he ofert la vergonya dels meus rubors interiors i humiliacions, en considerar que avanço tan poc en el camí de les virtuts?

Quan tenim la vista tèrbola, quan els ulls perden claredat, ens cal anar a la llum. I Jesucrist ens ha dit que Ell és la Llum del món i que ha vingut a guarir els malalts.

—Per això, que les teves malalties, les teves caigudes —si el Senyor les permet—, no t'apartin de Crist: que t'hi apropin!

Si has comès un error, gran o petit, torna corrents a Déu!

—Paladeja les paraules del salm: cor contritum et humiliatum, Deus, non despicies —el Senyor mai no menysprearà ni es desentendrà d'un cor contrit i humiliat.

No em falta la veritable alegria, al contrari… I, tanmateix, davant el coneixement de la pròpia baixesa, resulta lògic clamar amb Sant Pau: «quin home tan infeliç que sóc!»

—És així que creixen les ànsies d'arrencar de soca-rel la barrera aixecada pel propi jo.

No t'espantis, ni et desanimis, en descobrir que tens errors…, i quins errors!

—Lluita per arrencar-los. I, mentre lluites, convenç-te que és bo que sentis totes aquestes febleses, perquè, si no, series un superb: i la supèrbia aparta de Déu.

Sorprèn-te davant la bondat de Déu, perquè Crist vol viure en tu…, també quan perceps tot el pes de la pobra misèria, d'aquesta pobra carn, d'aquesta vilesa, d'aquest pobre fang.

—Sí, també llavors, tingues present aquella crida de Déu: Jesucrist, que és Déu, que és Home, m'entén i m'atén perquè és el meu Germà i el meu Amic.

Si els teus errors et fan més humil, si et duen a buscar amb més força el sosteniment de la mà divina, són camí de santedat: felix culpa! —beneïda culpa!, canta l'Església.

La humilitat porta cada ànima, a no desanimar-se davant les pròpies errades.

—La veritable humilitat porta… ¡a demanar perdó!

Jesús, Amor, pensar que puc tornar a ofendre't!… Tuus sum ego…, salvum me fac! —sóc teu: salva'm!

Verge Immaculada, Mare!, no m'abandonis: mira com s'omple de llàgrimes el meu pobre cor. —No vull ofendre el meu Déu!

—Ja ho sé, i penso que no ho oblidaré mai, que no valc res: ¡com em pesa la meva poquesa, la meva soledat! Però… no estic sol: tu, Dolça Senyora, i el meu Pare Déu no em deixeu.

Davant la rebel·lió de la meva carn i davant les raons diabòliques contra la meva Fe, estimo Jesús i crec: Estimo i Crec.

Si notes que no pots, pel motiu que sigui, digues-li, abandonant-te en Ell: ¡Senyor, confio en Tu, m'abandono en Tu, però ajuda la meva feblesa!

I ple de confiança, repeteix-li: mira'm, Jesús, sóc un drap brut; l'experiència de la meva vida és tan trista, no mereixo ser fill teu. Digues-li això…; i digues-li-ho moltes vegades.

—No trigaràs a sentir la seva veu: ne timeas —no tinguis por!; o també: surge et ambula! —aixeca't i camina!

La santedat està en la lluita, en el fet de saber que tenim defectes i de tractar heroicament d'evitar-los.

La santedat —insisteixo— està en el fet de superar aquests defectes… però ens morirem amb defectes: si no, ja t'ho he dit, seríem uns superbs.