Llistat de punts

Pensa en allò que diu l'Esperit Sant, i emplena't d'admiració i d'agraïment: elegit nos ante mundi constitutionem —ens ha elegit, abans de crear el món, ut essemus sancti in conspectu eius! —perquè siguem sants en la seva presència.

—Ser sant no és fàcil, però tampoc no és difícil. Ser sant equival a ser bon cristià: assemblar-se a Crist. —Qui s'assembla més a Crist, és més cristià, més de Crist, més sant.

—I, quins mitjans tenim? —Els mateixos que els primers fidels, aquells que van veure Jesús, o el van entreveure, a través dels relats dels Apòstols o dels Evangelistes.

Si ets un altre Crist, si et comportes com a fill de Déu, allà on siguis, cremaràs: Crist abrasa, no deixa els cors indiferents.

Tots hem de ser ipse Christus —el mateix Crist. Així ens ho mana Sant Pau en nom de Déu: induimini Dominum Iesum Christum —revestiu-vos de Jesucrist.

Cadascun de nosaltres —tu!— ha de mirar com es posa aquest vestit de què ens parla l'Apòstol; cadascú, personalment, ha de dialogar sense interrupció amb el Senyor.

Viu la vida cristiana amb naturalitat! Hi insisteixo: fes conèixer Crist en la teva conducta, com reprodueix la imatge un mirall corrent, que no deforma, que no fa caricatura. —Si ets normal, com aquest mirall, reflectiràs la vida de Crist, i la mostraràs als altres.

Tu vols posar els peus sobre les petjades de Crist, vestir-te amb la seva vestidura, identificar-te amb Jesús: doncs, que la teva fe sigui operativa i sacrificada, amb obres de servei, fent fora tot allò que fa nosa.

Em comentaves, encara indecís: ¡com es coneixen aquests temps en què el Senyor em demana més!

—Només se'm va acudir recordar-te: m'asseguraves que únicament volies identificar-te amb Ell, per què t'hi resisteixes?

La vida de Jesucrist, si li som fidels, es repeteix d'alguna manera en la de cadascun de nosaltres, tant en el seu procés intern —en la santificació— com en la conducta externa.

—Agraeix-li la seva bondat.

Escolta de llavis de Jesús aquella paràbola que relata Sant Joan en el seu Evangeli: Ego sum vitis, vos palmites —Jo sóc la vinya; vosaltres, les sarments.

Ja tens a la imaginació, a l'enteniment, la paràbola sencera. I veus que una sarment separada del cep, de la vinya, no serveix per a res, no s'omplirà de fruit, seguirà la sort d'un pal sec, que trepitjaran els homes o les bèsties, o que es llençarà al foc…

—Tu ets la sarment: treu-ne totes les conseqüències.

Les sarments, unides a la vinya, maduren i donen fruits.

—Què hem de fer tu i jo? Estar ben units, per mitjà del Pa i de la Paraula, a Jesucrist, que és la nostra vinya…, dient-li paraules d'afecte al llarg de tot el dia. Els enamorats ho fan així.

Digues-li a poc a poc al Mestre: Senyor, només vull servir-te! ¡Només vull complir els meus deures, i estimar-te amb ànima enamorada! Fes-me sentir el teu pas ferm al meu costat. Sigues Tu el meu únic suport.

—Digues-li-ho a poc a poc…, ¡i digues-li-ho de veres!

—Fill: ¿on és el Crist que les ànimes cerquen en tu?: en la teva supèrbia?, en els teus desigs d'imposar-te als altres?, en aquelles petiteses de caràcter en les quals no et vols vèncer?, en aquella tossuderia?… És allí Crist? —No!!

—D'acord: has de tenir personalitat, però la teva ha de procurar identificar-se amb Crist.

Sant Josep, Pare i Senyor nostre, castíssim, netíssim, que has merescut portar Jesús Infant en els teus braços, i rentar-lo i abraçar-lo: ensenya'ns a tractar el nostre Déu, a ser nets, dignes de ser uns altres Crists.

I ajuda’ns a fer i a ensenyar, com Crist, els camins divins —ocults i lluminosos—, bo i dient als homes que poden, en la terra, tenir contínuament una eficàcia espiritual extraordinària.