Llistat de punts

Que sàpigues, cada dia i amb generositat, molestar-te alegrement i discretament per servir i per fer grata la vida als altres.

—Aquesta manera de procedir és veritable caritat de Jesucrist.

Mortificacions habituals, acostumades: sí!, però no siguis monomaníac.

—No han de limitar-se necessàriament a les mateixes: allò que ha de ser constant, habitual, acostumat —sense acostumament— és l'esperit de mortificació.

La santedat té la flexibilitat dels músculs solts. El qui vol ser sant sap combinar-s'ho de tal manera que, mentre fa una cosa que el mortifica, n'omet una altra —si no és ofensa a Déu— que també li costa i agraeix al Senyor aquesta comoditat. Si els cristians actuéssim altrament, correríem el risc de fer-nos tibats, sense vida, com una nina de roba.

La santedat no té pas la rigidesa del cartró: sap somriure, cedir, esperar. És vida: vida sobrenatural.

Tant de bo sàpigues complir aquest propòsit que t'has fixat: «morir una mica a mi mateix, cada dia».

Fins la mortificació més insignificant et sembla una epopeia. De vegades, Jesús es val de les teves «rareses», de les teves petiteses, perquè et mortifiquis, fent de la necessitat virtut.

Cada dia una mica més —igual que quan es treballa una pedra o una fusta—, cal anar llimant asprors, traient defectes de la nostra vida personal, amb esperit de penitència, amb petites mortificacions, que són de dues menes: les actives —aquelles que cerquem, com floretes que recollim al llarg del dia—, i les passives, que vénen de fora i ens costa d'acceptar-les. Després, Jesucrist hi va posant allò que hi falta.

—¡Quin Crucifix tan magnífic que seràs, si respons amb generositat, amb alegria, del tot!

L'esperit de penitència està principalment en el fet d'aprofitar aquelles abundants petiteses —accions, renúncies, sacrificis, serveis…— que trobem cada dia pel camí, convertint-les en actes d'amor, de contrició, en mortificacions, i fer-ne així un pomell al final del dia: ¡un bonic pom, que oferim a Déu!

El millor esperit de sacrifici és la perseverança en el treball començat: quan es fa amb il·lusió, i quan resulta costa amunt.

Sotmet a la consideració del teu Director espiritual el teu pla de mortificacions, per tal que ell les moderi.

—Però moderar-les no vol pas dir sempre disminuir-les, sinó també augmentar-les, si ho considera convenient. —I, sigui com sigui, accepta-ho!

La mortificació ha de ser contínua, com el bategar del cor: així tindrem senyoriu sobre nosaltres mateixos, i viurem amb els altres la caritat de Jesucrist.

Si unim les nostres petiteses —les insignificants i les grans contradiccions— als grans sofriments del Senyor, Víctima —l'única Víctima és Ell!—, augmentarà el seu valor, esdevindran un tresor i, llavors, agafarem de gust, airosament, la Creu de Crist.

—I no hi haurà així cap pena que no es venci amb rapidesa; i no hi haurà res ni ningú que ens prengui la pau i l'alegria.