Llistat de punts

Fomenta el teu esperit de mortificació en els detalls de caritat, amb afany de fer amable a tots el camí de santedat enmig del món: un somriure pot ser, de vegades, la millor mostra de l'esperit de penitència.

Repeteix en la teva pregària personal, quan sentis la flaquesa de la carn: ¡Senyor, Creu per a aquest pobre cos meu, que es cansa i es revolta!

Per a custodiar la santa puresa, la netedat de vida, has d'estimar i practicar la mortificació diària.

¡Com et costa aquesta mortificació que l'Esperit Sant et suggereix! Mira amb deteniment un Santcrist…i estimaràs aquesta expiació.

Clavar-se a la Creu! Aquesta aspiració, com una llum nova, venia a la intel·ligència, al cor i als llavis d'aquella ànima, moltes vegades.

—Clavar-se a la Creu?: si que costa!, es deia. I això que coneixia molt bé el camí: agere contra! —negar-se a si mateix. Per això suplicava: ajuda'm, Senyor!

Hem d'acceptar la mortificació amb els mateixos sentiments que va tenir Jesucrist en la seva Passió Santa.

La mortificació és premissa necessària per a tot apostolat, i per a la perfecta execució de cada apostolat.

Per acostar-te a Déu, per volar fins a Déu, necessites les ales fermes i generoses de l'Oració i de l'Expiació.

Estimar la Creu és saber desviure's gustosament per amor de Crist, encara que costi i perquè costa…: que no et falti l'experiència que és compatible.

No és esperit de penitència fer uns dies grans mortificacions, i abandonar-les uns altres.

—Esperit de penitència vol dir saber-se vèncer cada dia, oferint coses —grans i petites— per amor i sense espectacle.

Tant tindràs de santedat, com tinguis de mortificació per Amor.