Llistat de punts

Deixa’m donar-te un consell d’ànima experimentada: la teva oració —la teva vida ha de ser pregar sempre— cal que tingui la confiança de «l’oració d’un nen».

Has de pregar sempre, sempre.

—Has de sentir la necessitat de recórrer a Déu, després de cada èxit i de cada fracàs, en la vida interior.

Que la teva oració sigui sempre un sincer i real acte d'adoració a Déu.

És just que el Pare i el Fill i l'Esperit Sant coronin la Mare de Déu com a Reina i Senyora de tota la creació.

—Aprofita't d'aquest poder! i, amb gosadia filial, uneix-te a aquesta festa del Cel. Jo, a la Mare de Déu i Mare meva, la corono amb les meves misèries purificades, perquè no tinc pedres precioses ni virtuts.

—Anima't-hi!

Sempre que entro a l'oratori, li dic al Senyor —he tornat a ser nen— que l'estimo més que ningú.

Demana-li sense por, insisteix. Recorda't de l'escena que ens relata l'Evangeli sobre la multiplicació dels pans. —Mira amb quina magnanimitat respon als Apòstols: quants pans teniu?, cinc?… Què em demaneu?… I Ell en dóna sis, cent, milers… Per què?

—Perquè Crist veu les nostres necessitats amb una saviesa divina, i amb la seva omnipotència pot i arriba més lluny que els nostres desigs.

¡El Senyor hi veu més enllà de la nostra pobra lògica i és infinitament generós!

Arriba't a Betlem, apropa't a l'Infant, dansa-li, digues-li tantes coses enceses, estreny-lo contra el teu cor…

—No parlo de criaturades: parlo d'amor! I l'amor es manifesta amb fets: en la intimitat de la teva ànima, bé el pots abraçar!

Et falta fe…, i et falta amor. Si no, recorreries de seguida i més sovint a Jesús, demanant-li per això i per allò altre.

—No esperis més, invoca'l, i sentiràs que Crist et parla: «què vols que et faci?», com va atendre aquell ceguet que, des de la vora del camí, no es cansà d'insistir.

Fes-me sant, Déu meu, ni que sigui a garrotades. No vull ser la rèmora de la teva Voluntat. Vull correspondre, vull ser generós… Però, quin voler és el meu?

Digues-li a poc a poc al Mestre: Senyor, només vull servir-te! ¡Només vull complir els meus deures, i estimar-te amb ànima enamorada! Fes-me sentir el teu pas ferm al meu costat. Sigues Tu el meu únic suport.

—Digues-li-ho a poc a poc…, ¡i digues-li-ho de veres!