Llistat de punts

Busques la companyia d’amics que amb la conversa i l’afecte, amb el tracte, et fan més passable l’exili d’aquest món..., tot i que els amics a vegades traeixen. —No ho trobo malament.

Però... ¿com és que no sovinteges cada dia amb més intensitat la companyia, la conversa amb el Gran Amic, que no traeix mai?

S’ha fet tan petit —ja ho veus: ¡un Nen!— perquè t’hi acostis amb confiança.

M’has fet riure amb la teva pregària... impacient. —Li deies: «No vull fer-me vell, Jesús... ¡Seria esperar massa per veure’t! Llavors, potser no tindré el cor en carn viva, com el tinc ara. Vell, em sembla tard. Ara, la meva unió seria més gallarda, perquè t’estimo amb Amor de donzell».

«Minuts de silenci». —Deixeu-los per als qui tenen el cor sec.

Els catòlics, fills de Déu, parlem amb el Pare nostre que està en el cel.

Perd la por de dirigir-te al Senyor pel seu nom —Jesús— i de dir-li que l’estimes.

No li demanis perdó a Jesús només de les teves culpes: no l’estimis tan sols amb el teu cor...

Desagreuja’l per totes les ofenses que li han fet, li fan i li faran..., estima’l amb tota la força de tots els cors de tots els homes que més se l’hagin estimat.

Sigues audaç: digues-li que estàs més boig per Ell que Maria Magdalena, més que Teresa i Teresina..., més sonat que Agustí i Domènec i Francesc, més que Ignasi i Xavier.

Tingues encara més audàcia i, quan necessitis alguna cosa, assumint per endavant el Fiat, no demanis: digues «Jesús, vull això o allò», perquè és així com demanen els nens.

Que la vostra oració sigui viril. —Ser nen no és pas ser efeminat.

Et distreus a l’oració. —Mira d’evitar les distraccions, però no et preocupis si, malgrat tot, continues distret.

¿No veus com, en la vida natural, fins els nens més discrets s’entretenen i es diverteixen amb el que els envolta, sense parar atenció moltes vegades als raonaments del pare? —Això no implica falta d’amor, ni de respecte: és la misèria i petitesa pròpies del fill.

Doncs, mira: tu ets un nen davant de Déu.

¡Quina cosa més bona que és ser nen! —Quan un home sol·licita un favor, ha d’acompanyar la sol·licitud amb el seu full de mèrits.

Quan qui demana és una criatureta —ja que els nens no en tenen, de mèrits—, n’hi ha prou que digui: soc fill d’en Tal.

¡Ah, Senyor! —digues-li-ho ¡amb tota l’ànima!—, jo soc... ¡fill de Déu!

¿Has vist l’agraïment dels nens? —Imita’ls tot dient, com ells, a Jesús, davant les coses favorables i les adverses: «¡Que bo que ets! ¡Que bo!...»

Aquesta frase, ben fonda, és camí d’infància que et portarà a la pau, amb pes i mesura de rialles i plors, i sense pes ni mesura d’Amor.

La feina rendeix el teu cos, i no pots fer oració. Sempre estàs en la presència del teu Pare. —Si no li parles, mira-te’l de tant en tant, com un nen petit... i Ell et somriurà.