Llistat de punts

Aquell amic nostre concloïa així la seva oració: «estimo la Voluntat del meu Déu: per això, en un complet abandonament, que Ell em porti com i per on vulgui».

No desitgis res per a tu, ni bo ni dolent: que vulguis només, per a tu, el que Déu vulgui.

Sigui el que sigui, venint de la seva mà, de Déu, per dolent que sembli als ulls dels homes, amb l'ajut del Senyor, a tu et semblarà bo, ¡i molt bo!, i diràs, sempre amb un convenciment més gran: et in tribulatione mea dilatasti me…, et calix tuus inebrians, quam praeclarus est! —he gaudit en la tribulació…, que meravellós és el teu calze, que embriaga tot el meu ésser!

Tant de bo es pugui dir que la característica que defineix la teva vida és «estimar la Voluntat de Déu».

Senyor, que des d'ara sigui un altre: que no sigui «jo», sinó «aquell» que Tu vols.

—Que no et negui res del que em demanis. Que sàpiga pregar. Que sàpiga patir. Que res no em preocupi, llevat de la teva glòria. Que senti contínuament la teva presència.

—Que estimi el Pare. Que et desitgi a Tu, Jesús meu, en una Comunió permanent. Que l'Esperit Sant m'encengui.

Quan estimis de veritat la Voluntat de Déu, no deixaràs de veure, fins en els moments de més gran trepidació, que el nostre Pare del Cel és sempre a prop, molt a prop, al teu costat, amb el seu Amor etern, amb el seu afecte infinit.

Repeteix amb freqüència: Jesús, si mai s'insinua en la meva ànima el dubte entre allò que Tu em demanes o seguir altres ambicions nobles, et dic des d'ara que m'estimo més el teu camí, costi el que costi. No em deixis!

Jesús sap ben bé el que convé…, i jo estimo i estimaré sempre la seva Voluntat. Ell és qui fa anar els «ninots» i, si és un mitjà per al nostre fi, a pesar d'aquells homes sense Déu que s'entesten a posar-hi obstacles, em donarà allò que demano.

Fes així la teva oració: si haig de fer alguna cosa de profit, Jesús, hauràs de fer-ho Tu per mi. Que es compleixi la teva Voluntat: l'estimo, ¡encara que la teva Voluntat permeti que jo estigui sempre com ara, caient penosament, i Tu aixecant-me!

Digues a poc a poc, amb ànim sincer: nunc coepi! —ara començo!

No et descoratgis si, desgraciadament, no veus en tu la mudança, efecte de la destra del Senyor…: des de la teva baixesa, pots cridar: ¡ajuda'm, Jesús meu, perquè vull complir la teva Voluntat…, la teva amabilíssima Voluntat!

Hauràs pensat alguna vegada, amb santa enveja, en l'Apòstol adolescent, Joan, quem diligebat Iesus —que Jesús estimava.

—¿No t'agradaria merèixer que et diguessin «el qui estima la Voluntat de Déu»? Posa els mitjans, dia a dia.

Digues-li: Senyor, no vull res més que el que Tu vulguis. Fins allò que et vinc demanant aquests dies, si m'aparta un mil·límetre de la teva Voluntat, no m'ho donis.

Jesús, confiadament em poso en els teus braços, amagat el meu cap en el teu pit amorós, el meu cor a tocar del teu Cor: vull, en tot, el que Tu vulguis.