Llistat de punts

La teva felicitat a la terra s'identifica amb la teva fidelitat a la fe, a la puresa i al camí que el Senyor t'ha marcat.

La castedat —la de cadascú en el seu estat: solter, casat, vidu, sacerdot— és una triomfant afirmació de l'amor.

El «miracle» de la puresa té com a punts de suport l'oració i la mortificació.

Més perillosa es demostra la temptació contra la castedat, com més dissimulada ve: perquè es presenta insidiosament, enganya millor.

—¡No transigeixis, ni tan sols amb l'excusa de no «semblar estrany»!

La santa puresa: humilitat de la carn! Senyor —li demanaves—, set badons per al meu cor. I et vaig aconsellar que li demanessis set baldons per al teu cor i, també, vuitanta anys de gravetat per a la teva joventut…

A més, vigila…, perquè més d'hora s'apaga una espurna que un incendi; fuig…, perquè aquí és una vil covardia ser «valent»; no vagis amb els ulls escampats… perquè això no indica ànim despert, sinó insídia de satanàs.

Però tota aquesta diligència humana, amb la mortificació, el cilici, la deixuplina i el dejuni, que poc valen, sense Tu, Déu meu!

Així va matar aquell confessor la concupiscència d'una ànima delicada, que s'acusà de certes curiositats: —«Bah!: instints de mascles i de femelles».

En tant que s'admet voluntàriament aquell diàleg, la temptació lleva la pau de l'ànima, de la mateixa manera que la impuresa consentida destrueix la gràcia.

Ha seguit el camí de la impuresa, amb tot el seu cos…, i amb tota la seva ànima. —La fe se li ha anat desdibuixant…, tot i que prou li consta que no és problema de fe.

«Vostè em va dir que es pot arribar a ser "un altre" Sant Agustí, després del meu passat. No ho dubto, i avui més que no pas ahir vull tractar de comprovar-ho».

Però has de tallar amb coratge i d'arrel, com el sant bisbe d'Hipona.

Sí, demana perdó contrit, i fes abundant penitència pels successos impurs de la teva vida passada, però no vulguis recordar-los.

Aquella conversa…, bruta, de claveguera!

—No n'hi ha prou amb no secundar-la: ¡manifesta, amb fermesa, la teva repugnància!

Sembla com si el «esperit» s'anés reduint, empetitint-se, fins que es queda en un puntet… I el cos s'engrandeix, s'ageganta, fins a dominar. —Per a tu va escriure Sant Pau: «castigo el meu cos i l'esclavitzo, no fos cas que havent predicat a d'altres, arribi jo a ser reprovat».