Llistat de punts

¡Quina llàstima fan els qui afirmen —per la seva personal experiència trista— que no es pot ser cast, vivint i treballant enmig del món!

—Amb aquest il·lògic raonament, no s'haurien de molestar si d'altres ofenen la memòria dels seus pares, dels seus germans, de la seva dona, del seu marit.

Aquell confessor, una mica rude, però experimentat, va contenir les cabòries d'una ànima i les reduí a l'ordre, amb aquesta afirmació: «ara vas per camins de vaques; després ja et conformaràs d'anar pels de cabres; i en acabat…, sempre com un animal, que no sap mirar al cel».

Tu deus ser… això, el que ets: una bestiola. —Però m'has de reconèixer que d'altres són enters i castos. Ah!, i no t'irritis després, quan no comptin amb tu, o quan t'ignorin: ells i elles organitzen els seus plans humans amb persones que tenen ànima i cos…, no amb bèsties.

Ni són més homes, ni són més dones, pel fet de portar aquella vida desordenada.

Es veu que, els qui raonen així, posen l'ideal de persona en les meretrius, en els invertits, en els degenerats…, en els qui tenen podrit el cor i no podran entrar al Regne del Cel.