Llistat de punts

Quines ànsies que tens de ser extraordinari!… —El que et passa és, vulgaríssim!

Arribaren a les teves mans dos llibres en rus, i et vingueren unes ganes enormes d'estudiar aquella llengua. Imaginaves la formosor de morir com gra de blat en aquella nació, ara tan àrida, i que, amb el temps, donarà abundosos camps de blat…

—Em semblen bé les teves ambicions. Ara, però, dedica't al petit deure, a la gran missió de cada dia, al teu estudi, al teu treball, al teu apostolat i, sobretot, a la teva formació, que —tenint en compte el molt que encara has de podar— no és tasca ni menys heroica, ni menys formosa.

Deixa que es consumeixi la teva ànima en desigs… Desigs d'amor, d'oblit, de santedat, de Cel… No t'aturis a pensar si arribaràs alguna vegada a veure'ls realitzats —com et suggerirà algun saberut conseller—: aviva'ls cada cop més, perquè l'Esperit Sant diu que li agraden els «barons de desigs».

Desigs operatius, que has de posar en pràctica en la tasca quotidiana.

Una impacient i desordenada preocupació per pujar professionalment, pot disfressar l'amor propi sota capa «de servir les ànimes». Amb falsia —no en trec ni una lletra—, ens forgem la justificació que no hem de desaprofitar certes conjuntures, certes circumstàncies favorables…

Gira els teus ulls a Jesús: Ell és «el Camí». També durant els seus anys amagats sorgiren conjuntures i circumstàncies «molt favorables», per a anticipar la seva vida pública. Als dotze anys, per exemple, quan els doctors de la llei s'admiraven de les seves preguntes i de les seves respostes… Però Jesucrist compleix la Voluntat del seu Pare, i espera: obeeix!

—Sense perdre aquesta santa ambició teva de portar a Déu el món sencer, quan s'insinuïn aquelles iniciatives —potser ànsies de deserció—, recorda que també a tu et toca obeir i ocupar-te d’aquesta tasca obscura, poc brillant, mentre el Senyor no et demani una altra cosa: Ell té els seus temps i les seves sendes.

Em semblen molt lògiques les teves ànsies perquè la humanitat sencera conegui Crist. Però comença amb la responsabilitat de salvar les ànimes dels qui conviuen amb tu, de santificar cada un dels teus companys de treball o d'estudi… —Aquesta és la principal missió que el Senyor t'ha confiat.

Escolta'm: les coses santes, quan es miren santament, quan es viuen cada dia santament…, no esdevenen coses «de cada dia». Tot el quefer de Jesucrist en aquesta terra fou humà, i diví!