Llistat de punts

Hi torno: és en la senzillesa de la teva labor ordinària, en els detalls monòtons de cada dia, que has de descobrir el secret —amagat, per a tants— de la grandesa i de la novetat: l'Amor.

M'has preguntat què pots oferir al Senyor. —No em cal pensar la meva resposta: el mateix de sempre, però més ben acabat, amb una culminació d'amor, que et dugui a pensar més en Ell i menys en tu.

Una missió sempre actual i heroica per a un cristià corrent: realitzar de manera santa els quefers més variats, fins i tot aquells que semblen més indiferents.

Hem de treballar, i treballar molt i bé, sense oblidar que la nostra millor arma és l'oració. Per això, no em canso de repetir que hem de ser ànimes contemplatives enmig del món, que procuren convertir la seva feina en oració.

M'escrius a la cuina, al costat dels fogons. Comença la tarda. Fa fred. La teva germana petita —l'última que ha descobert la bogeria divina de viure a fons la seva vocació cristiana— pela patates al teu costat. En aparença —penses— la seva labor és igual que abans. Però, hi ha tanta diferència!

—És veritat: abans «només» pelava patates; ara, se santifica pelant patates.

Afirmes que vas entenent de mica en mica el que vol dir «ànima sacerdotal»… No t'enfadis si et contesto que els fets demostren que ho comprens només en la teoria. —Cada jornada et passa el mateix: al vespre, a l'examen, tot són desigs i propòsits; al matí i a la tarda, a la feina, tot són peròs i excuses.

¿Així és com vius el «sacerdoci sant, per a oferir víctimes espirituals, agradables a Déu per Jesucrist»?

Quan vas reprendre la teva feina ordinària, se t'escapà com un crit de protesta: sempre la mateixa cosa!

I jo et vaig dir: —Sí, sempre la mateixa cosa. Però aquesta tasca vulgar —igual que la que realitzen els teus companys d'ofici— ha de ser per a tu una contínua oració, amb les mateixes paraules entranyables, però cada dia amb música distinta.

És missió ben nostra transformar la prosa d’aquesta vida en hendecasíl·labs, en poesia heroica.

Un dia sense mortificació és un dia perdut, perquè no ens hem negat, no hem viscut l'holocaust.