Llistat de punts

Així, fent el ximple, amb aquesta frivolitat interior i exterior, amb aquestes vacil·lacions davant la temptació, amb aquest voler sense voler, és impossible que avancis en la vida interior.

A la teva vida hi ha dues peces que no encaixen: el cap i el sentiment.

La intel·ligència —il·luminada per la fe— et mostra clarament no sols el camí, sinó la diferència entre la manera heroica i l'estúpida de recórrer-lo. Sobretot, posa davant teu la grandesa i la bellesa divina de les empreses que la Trinitat deixa en les nostres mans.

El sentiment, en canvi, s'adhereix a tot el que menysprees, fins i tot mentre ho consideres menyspreable. Sembla com si mil menuderies estiguessin esperant qualsevol oportunitat, i tan aviat com —per cansament físic o per pèrdua de visió sobrenatural— la teva pobra voluntat s'afebleix, aquestes petiteses s'amunteguen i s'agiten en la teva imaginació, fins a formar una muntanya que t'aclapara i et descoratja: les asprors de la feina; la resistència a obeir; la manca de mitjans; les llums de bengala d'una vida regalada; petites i grans temptacions repugnants; rauxes de sensibleria; la fatiga; el gust amargant de la mediocritat espiritual… I, a vegades, també la por: por perquè saps que Déu et vol sant i no n'ets.

Deixa'm parlar-te cruament. Et sobren «motius» per girar la cara, i et falta empenta per correspondre a la gràcia que Ell et concedeix, perquè t'ha cridat a ser un altre Crist, ipse Christus! —el mateix Crist. Has oblidat l'amonestació del Senyor a l'Apòstol: «en tens prou amb la meva gràcia!», que és una confirmació que, si vols, pots.

Per anar endavant, en la vida interior i en l'apostolat, no és la devoció sensible allò que cal; sinó la disposició decidida i generosa, de la voluntat, davant els requeriments divins.

Sense el Senyor no podràs fer ni un pas segur. —Aquesta certesa sobre la necessitat de la seva ajuda, et durà a unir-te més a Ell, amb confiança ferma, perseverant, ungida d'alegria i de pau, encara que el camí es faci aspre i pendent.

Mira la gran diferència que hi ha entre la manera d'obrar natural i la sobrenatural. La primera comença bé, i acaba després afluixant. La segona s'inicia igualment bé…, però tot seguit s'esforça per tal de continuar encara millor.

No és dolent comportar-se bé per nobles raons humanes. —Però… ¡quina diferència quan «manen» les sobrenaturals!

Tot contemplant aquella alegria davant el treball dur, demanà aquell amic: però, totes aquestes tasques es fan per entusiasme? —I li respongueren amb alegria i serenitat: «per entusiasme?…, ens hauríem lluït!»; per Dominum Nostrum Iesum Christum! —per Nostre Senyor Jesucrist!, que ens espera contínuament.

El món està necessitant que espavilem els endormiscats, que animem els tímids, que guiem els desorientats; en un mot, que els enquadrem en les files de Crist, per tal que no es malbaratin tantes energies.

Potser també t'aprofitarà a tu aquella indústria sobrenatural —delicadesa de voluntari amor— que es repetia una ànima molt de Déu, davant les distintes exigències: «ja és hora que et decideixis, de debò, a fer alguna cosa que pagui la pena».

¿Quina perfecció cristiana pretens assolir, si sempre fas el teu caprici, «allò que t'agrada»…? Tots els teus defectes, no combatuts, donaran un fruit constant i lògic de males obres. I la teva voluntat —que no estarà temperada en una lluita perseverant— no et servirà de res, quan arribi una ocasió difícil.

La façana és d'energia i fermesa. —Però, ¡quanta fluixedat i falta de voluntat per dintre!

—Fomenta la decisió que les teves virtuts no es transformin en disfressa, sinó en hàbits que defineixin el teu caràcter.

«En conec algunes i alguns que no tenen forces ni per a demanar socors», em dius disgustat i apenat. —No passis de llarg; la teva voluntat de salvar-te i de salvar-los pot ser el punt de partença de la seva conversió. A més, si fas memòria, t'adonaràs que a tu també et van allargar la mà.