Llistat de punts

No et condueixis com aquells que s'espanten davant un enemic que només té la força de la seva «veu agressiva».

Alguns anomenen imprudència i gosadia a la fe i a la confiança en Déu.

És una bogeria confiar en Déu…!, diuen. —¿I no és més bogeria confiar en un mateix, o en els altres homes?

¡Quina diferència entre aquells homes sense fe, tristos i vacil·lants per raó de la seva existència buida, exposats com penells a la «variabilitat» de les circumstàncies, i la nostra vida confiada de cristians, alegre i ferma, massissa, per raó del coneixement i del convenciment absolut del nostre destí sobrenatural!

Els problemes que abans t'aclaparaven —et semblaven altíssimes serralades— han desaparegut completament, s'han resolt a la manera divina, com quan el Senyor manà els vents i les aigües que es calmessin.

—I pensar que encara dubtaves!

Et trobes en una actitud que et sembla força estranya: per una banda, empetitit, quan mires cap a dins; i, per l'altra, segur, animat, quan mires cap amunt.

—No t'hi amoïnis: és el senyal que et vas coneixent millor i, això sí que importa!, que el vas coneixent millor a Ell.

Has vist? —Amb Ell, has pogut! ¿De què et sorprens?

—Convenç-te'n: no tens per què meravellar-te. Confiant en Déu —confiant-hi de debò!—, les coses resulten fàcils. I, a més, se sobrepassa sempre el límit d'allò que s'havia imaginat.

Per a tu, que vacil·les, copio d'una carta: «D'ara endavant, és possible que continuï essent el mateix instrument inepte de sempre. Malgrat tot, haurà canviat el plantejament i la solució del problema de la meva vida; perquè hi ha en mi un desig, ferm, de perseverança… per sempre més!».

—No ho dubtis mai: Ell mai no falla.

Quan el qui mana és negatiu i desconfiat, fàcilment cau en la tirania.

Sense el Senyor no podràs fer ni un pas segur. —Aquesta certesa sobre la necessitat de la seva ajuda, et durà a unir-te més a Ell, amb confiança ferma, perseverant, ungida d'alegria i de pau, encara que el camí es faci aspre i pendent.

Mai no t'havies sentit més absolutament lliure que ara, que la teva llibertat està teixida d'amor i de despreniment, de seguretat i d'inseguretat: perquè gens no refies de tu i tot de Déu.

Fomenta, en la teva ànima i en el teu cor —en la teva intel·ligència i en el teu voler—, l'esperit de confiança i d'abandó en la Voluntat amorosa del Pare celestial… —D'allí neix la pau interior que anheles.