Llistat de punts

No et comprenen?… Ell era la Veritat i la Llum, però tampoc els seus no el van comprendre. —Com tantes vegades t'he fet considerar, recorda't de les paraules del Senyor: «el deixeble no és pas més que el Mestre».

Per a un fill de Déu, les contradiccions i calúmnies són, com per a un soldat, ferides rebudes en el camp de batalla.

Et porten amunt i avall… La fama, què importa?

En tot cas, no sentis vergonya ni pena per tu, sinó per ells: pels qui et maltracten.

¡Quanta neurastènia i histèria desapareixeria, si —amb la doctrina catòlica— s'ensenyés de veritat a viure com a cristians: estimant Déu i sabent acceptar les contrarietats com una benedicció vinguda de la seva mà!

El convenciment de la teva «mala pasta» —el teu propi coneixement— et donarà la reacció sobrenatural, que farà arrelar més i més en la teva ànima el goig i la pau, davant la humiliació, el menyspreu, la calúmnia…

Després del fiat —Senyor, el que Tu vulguis—, el teu raciocini en aquests casos haurà de ser: «només ha dit això? Es veu que no em coneix; altrament no hauria tirat tan curt».

Com que estàs convençut que mereixes més mal tracte, sentiràs gratitud envers aquella persona, i t'alegraràs d'allò que a un altre el faria patir.

«Mentre no em facin pecar!» —Fort comentari d'aquella pobra criatura, gairebé anihilada, en la seva vida personal i en els seus afanys d'home i de cristià, per enemics poderosos.

—Medita i aprèn: mentre no et facin pecar!

Han desconegut allò que tu anomenes el teu «dret», que jo t'he traduït com el teu «dret a la supèrbia»… Pobre poca-solta! —Has sentit, perquè no et podies defensar —l'atacant era poderós—, el dolor de cent plantofades. —I, malgrat tot, no aprens a humiliar-te.

Ara és la teva consciència, que t'argüeix: et diu superb… i covard. —Dóna gràcies a Déu, perquè ja vas entreveient el teu «deure de la humilitat».

Encara que tot s'enfonsi i s'acabi, encara que els esdeveniments es presentin a l'inrevés del que s'havia previst, amb tremenda adversitat, no s'hi guanya res, amoïnant-s'hi. A més, recorda l'oració confiada del profeta: «el Senyor és el nostre Jutge, el Senyor és el nostre Legislador, el Senyor és el nostre Rei; és Ell qui ens ha de salvar».

—Resa-la devotament, cada dia, a fi d'acomodar la teva conducta als designis de la Providència, que ens governa per al nostre bé.

Perquè no em perdessis la pau, en aquells temps de dura i injusta contradicció, et vaig recordar: «si ens obren el cap, no hi donarem més importància: serà que l'hem de portar obert».

Que no et preocupin aquelles contradiccions, aquelles parleries: certament, treballem en una labor divina, però som homes… I és lògic que, tot caminant, aixequem la pols del camí.

Això que et molesta, que et fereix…, aprofita-ho per a la teva purificació i, si cal, per a rectificar.

Murmurar, diuen, és molt humà. —Jo he replicat: nosaltres hem de viure a la manera divina.

La paraula malvada o lleugera d'un sol home pot formar una opinió, i fins i tot posar de moda que es parli malament d'algú… Després, aquesta murmuració puja de sota, arriba enlaire, i potser es condensa en negres núvols.

—Però quan l'empaitat és una ànima de Déu, els núvols es desfan en pluja fecunda, passi el que passi; i el Senyor s'encarrega d'enaltir, en allò en què pretenien humiliar-lo o difamar-lo.

Guarda't dels propagadors de calúmnies i insinuacions, que uns recullen per lleugeresa i uns altres per mala fe, destruint la serenitat de l'ambient i enverinant l'opinió pública.

De vegades, la veritable caritat demana que es denunciïn aquests atropellaments i els seus promotors. Si no, amb la seva consciència desviada o poc formada, ells i els qui els senten podrien raonar així: callen, per tant atorguen.