Llistat de punts

La crida del Senyor —la vocació— es presenta sempre així: «si algú vol venir darrera Meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi».

Sí: la vocació exigeix renúncia, sacrifici. Però, ¡que gustós que resulta el sacrifici —gaudium cum pace, alegria i pau—, si la renúncia és completa!

M'has preguntat si tinc creu. I t'he contestat que sí, que nosaltres sempre en tenim, de Creu. —Però una Creu gloriosa, segell diví, garantia de l'autenticitat de ser fills de Déu. Per això, sempre caminem feliços amb la Creu.

Aquest camí és molt difícil, t'ha dit. I, en escoltar-ho, has assentit, ufanós, recordant allò que la Creu és el senyal cert del camí veritable… Però el teu amic només s'ha fixat en la part aspra de la senda, sense tenir en compte la promesa de Jesús: «el meu jou és suau».

Recorda-li-ho, perquè —potser quan ho sàpiga— s'entregarà.

Si freqüentes l'escola del Mestre, no t'estranyarà que també te les hagis d'heure amb la incomprensió de tantes i tantes persones, que podrien ajudar-te moltíssim, només que fessin el mínim esforç per ser comprensius.

El Senyor, Sacerdot Etern, beneeix sempre amb la Creu.

El cristià triomfa sempre des de la Creu, des de la seva pròpia renúncia, perquè deixa que actuï l'Omnipotència divina.