Llistat de punts

Hi ha ànimes que sembla que s'entesten a inventar-se sofriments, i es torturen amb la imaginació.

Després, quan vénen penes i contradiccions objectives, no saben estar com la Verge Santíssima, al peu de la Creu, amb la mirada pendent del seu Fill.

Sacrifici, sacrifici! —És veritat que seguir Jesucrist —ho ha dit Ell— és portar la Creu. Però no m'agrada sentir com les ànimes que estimen el Senyor parlen tant de creus i de renúncies: perquè, quan hi ha Amor, el sacrifici es fa de gust —encara que costi— i la creu és la Santa Creu.

—L'ànima que sap estimar i donar-se així, s'omple a vessar d'alegria i de pau. Així, doncs, ¿per què insistir en «sacrifici», com si es busqués consol, si la Creu de Crist —que és la teva vida— et fa feliç?

¡Quanta neurastènia i histèria desapareixeria, si —amb la doctrina catòlica— s'ensenyés de veritat a viure com a cristians: estimant Déu i sabent acceptar les contrarietats com una benedicció vinguda de la seva mà!

No passis amb indiferència davant el dolor dels altres. Aquella persona —un parent, un amic, un col·lega… aquell que no coneixes— és el teu germà.

—Recorda't d'allò que relata l'Evangeli i que tantes vegades has llegit amb pena: ni tan sols els parents de Jesús no es refiaven d'Ell. —Procura que l'escena no es repeteixi.

Imagina't que a la terra no hi sou més que Déu i tu.

—Així et serà més fàcil sofrir les mortificacions, les humiliacions… I, finalment, faràs les coses que Déu vol i com Ell les vol.

De vegades —comentava aquell malalt consumit de zel per les ànimes— el cos protesta una mica, es queixa. Però també tracto de transformar «aquests planys» en somriures, perquè resulten molt eficaços.

Un mal inguarible, que limitava la seva acció. I, no obstant, m'assegurava amb goig: «la malaltia es porta bé amb mi i cada cop me l'estimo més; si em deixessin escollir, ¡tornaria a néixer així cent vegades!».

Jesús arribà a la Creu, després de preparar-s'hi durant trenta-tres anys, ¡tota la seva Vida!

—Els seus deixebles, si de veritat volen imitar-lo, han de convertir la seva existència en corredempció d'Amor, amb la pròpia negació, activa i passiva.

La Creu és present en tot, i arriba quan hom menys l'espera. —Però no oblidis que, ordinàriament, van plegats l'inici de la Creu, i l'inici de l'eficàcia.

El Senyor, Sacerdot Etern, beneeix sempre amb la Creu.

Cor Mariae perdolentis, miserere nobis! —invoca el Cor de Santa Maria, amb ànim i decisió d'unir-te al seu dolor, en reparació pels teus pecats i pels dels homes de tots els temps.

—I demana-li —per a cada ànima— que aquest dolor seu augmenti en nosaltres l’aversió al pecat, i que sapiguem estimar, com a expiació, les contrarietats físiques o morals de cada jornada.