Llistat de punts

Com devia ser la mirada alegre de Jesús!: la mateixa que brillava en els ulls de la seva Mare, que no pot contenir la seva alegria —Magnificat anima mea Dominum!— i la seva ànima glorifica el Senyor, des que el duu dins seu i al costat.

Oh, Mare!: que sigui la nostra, com la teva, l'alegria d'estar amb Ell i de tenir-lo.

A vegades, davant aquestes ànimes adormides, se senten unes ànsies boges d'escridassar-les, de sacsejar-les, de fer-les reaccionar, per tal que surtin d'aquest ensopiment terrible en què es troben sumides. ¡És tan trist de veure com caminen, a les palpentes, sense encertar el camí!

—Que bé comprenc aquell plany de Jesús per Jerusalem, com a fruit de la seva caritat perfecta…

Seria lamentable que algú, en veure com actuen els catòlics en la vida social, arribés a la conclusió que ho fan encongits i capitidisminuïts.

No es pot oblidar que el nostre Mestre era —és!— perfectus Homo —Home perfecte.

Perdonar. ¡Perdonar amb tota l'ànima i sense cap escletxa de rancor! Actitud sempre gran i fecunda.

—Aquest fou el gest de Crist quan fou enclavat a la creu: «Pare, perdona'ls, perquè no saben el que fan», i d'allí vingué la teva salvació i la meva.

Mira: hem d'estimar Déu no solament amb el nostre cor, sinó amb el «Seu», i amb el de tota la humanitat de tots els temps…: si no, farem curt en la correspondència al seu Amor.

Gràcies, Jesús meu!, perquè has volgut fer-te perfecte Home, amb un Cor amant i amabilíssim, que estima fins a la mort i pateix; que s'omple de goig i de dolor; que s'entusiasma amb els camins dels homes, i ens mostra el que duu al Cel; que se subjecta heroicament al deure, i es condueix per la misericòrdia; que vetlla pels pobres i pels rics; que té cura dels pecadors i dels justos…

—¡Gràcies, Jesús meu, i dóna'ns un cor a mida del Teu!

Acostuma't a posar el teu pobre cor en el Dolç i Immaculat Cor de Maria, perquè te'l purifiqui de tanta escòria, i et dugui al Cor Sacratíssim i Misericordiós de Jesús.

El Senyor va convertir Pere —que l'havia negat tres vegades— sense adreçar-li tan sols ni un retret: amb una mirada d'Amor. —Amb aquells mateixos ulls ens mira Jesús, després de les nostres caigudes. Tant de bo puguem dir-li, com Pere: «Senyor, Tu ho saps tot; Tu saps que t'estimo», i canviem de vida.