Llistat de punts

M'agrada aquest lema: «cada caminant segueixi el seu camí», aquell que Déu li ha marcat, amb fidelitat, amb amor, encara que costi.

Ordre, autoritat, disciplina… —Escolten, si és que escolten!, i somriuen cínicament, al·legant —elles i ells— que defensen la seva llibertat.

Són els mateixos que després pretenen que respectem els seus descamins, o que ens hi acomodem; no comprenen —¡quines protestes tan grolleres!— que les seves maneres no siguin —¡no ho poden ser!— acceptades per l'autèntica llibertat dels altres.

Davant la pressió i l'impacte d'un món materialitzat, hedonista, sense fe…, ¿com es pot exigir i justificar la llibertat de no pensar com «ells», de no obrar com «ells»?…

—A un fill de Déu no li cal demanar aquesta llibertat, perquè Crist ja ens l'ha guanyada d'una vegada per sempre més: però ha de defensar-la i demostrar-la en qualsevol ambient. Només així, entendran «ells» que la nostra llibertat no està encadenada per l'entorn.